Parella a la vida real i, de tant en tant, també al teatre com ara. Míriam Alamany i Carles Martínez acaben d’estrenar "Decadència", de Steven Berkoff, a l’Espai Brossa de Barcelona. L’obra és una comèdia de somriure amarg en la que l’autor fa un retrat de la classe alta de manera crítica i descarnada. La direcció està a càrrec de Glòria Balañà i la traducció és de Neus Bonilla i Carme Canacho.
Martínez parla amb entusiasme d’aquesta peça de l’autor anglès. "Berkoff està considerat un ‘enfant terrible’ a la vegada que un escriptor clau de la dramatúrgia contemporània. És molt polifacètic. Escriu i interpreta i li agrada assumir papers de dolent com a ‘La Naranja mecànica". A ‘Decadència’ qüestiona els mites del classicisme anglès, de la cultura occidental. I ho fa molt bé. Jo diria que és un hereu del gran Shakespeare".
Sempre de festa
A "Decadència", Berkoff situa a una parella d’amants rics, Helen i Steve, que viu en un estat d’èxtasi permanent, consumint òpera, llagostes, canviar, alcohol i sexe sense parar. Quan no hi ha festes, la parella s’avorreix i cacen per distreure’s, per passar els diumenges, per descansar del sexe sense deixar el plaer i l’excitació que els proporciona la caça. No hi ha res més al món. No importa res més que el seu paradís i les seves preses. La parella viu el seu idil·li fins al final, i l’obstacle que podria destruir-los, encarnat en els patètics Sybil i Les, no pot amb ells. Helen i Steve, doncs, simbolitzen el triomf decadent de la classe benestant, el triomf dels diners i del poder. Per Martínez, l’obra és "un divertiment perquè està estructurada en escenes per les quals vas veient qui és qui i les seves relacions. I, és clar, hi ha que són més rics i altres no tants i això li serveix a l’autor per confrontar els que estan a dalt i baix. El missatge lineal és que els que formen part de l’elit no es volen moure ni allunyar-se d’aquesta vida de plaers i per descomptat no deixen que altres entrin. Clar, que molts que ho desitgen no podrien perquè es necessiten diners i no en tenen". L’actor afegeix també que parla d’estatus també vol dir parlar de més discriminacions. "L’autor també aborda temes que tenen a veure amb la qüestió de la diversitat per origen i cultura. De fet, aquesta classe alta, opulent, viu tancada en una urna".
Desdoblament
Martínez i Alamany fa de parella protagonista i també de l’altra parella. El fet d’assumir un doble paper no ha estat complicat, sinó gratificant. "No és complicat -diu l’actor- perquè no és una obra naturalista sinó que es presta molt a la comèdia i al joc. És una paròdia, és una caricatura sobre la veritat però no deixa de ser una caricatura encara que molt estilitzada i no estripada". L’actor sí que remarca la forma de l’escriptura del text que és en vers rimat. "M’ha recordat molt ‘La venganza de Don Mendo’, ha detallat.
Direcció d’artesania
Martínez i Alamany es van posar a treballar amb aquest text després que rebessin la proposta de la directora Glòria Balañà. "La van acceptar de seguida perquè amb la Glòria ja havíem treballat a "Les cadires" d’Eugène Romesco i va ser un èxit. Amb el nou muntatge s’ha repetit tot l’equip artístic i és un plaer. La Glòria afina molt. Fa un treball d’artesania", diu l’actor.
La nova obra "Decadència" també va pel camí de ser una petita gran peça teatral triomfadora. Es va estrenar a l’última edició de la Temporada Alta de Girona i va tenir molt bones crítiques del públic. Ara estan en cartell a l’Espai Brossa de Barcelona fins al 16 de febrer i volen fer girar.
El teatre de Berkoff ja s’ha pogut veure en altres ocasions a l’escena del nostre país. És també autor de "Com els grecs", ambientada a l’Anglaterra degrada de Tatcher, que va ser representada recentment al Teatre Lliure sota la direcció de Josep Maria Mestres.
La cita
Obra: "Decadència", de Steven Berkoff. Direcció de Glòria Balañà
Interpretació: Míriam Alamany i Carles Martínez
En cartell: De dimecres a dissabte a les 20.30 ho i diumenge a les 19 h a l’Espai Brossa de Barcelona. Fins al 16 de febrer
