Cultura i Espectacles

Obligats a allotjar a desconeguts a casa

Al començament de la Guerra Civil, els refugiats arriben a Catalunya (on el cop d’estat va fracassar) en comptagotes. A Terrassa, el primer grup, de quaranta persones, procedents d’Irun, ho fa a finals de setembre de 1936. A mesura que l’exèrcit rebel va guanyant territoris el nombre de refugiats augmenta fins a esdevenir un problema important, i la Generalitat crea el 1937 un comissariat i dicta una sèrie de normatives per atendre’ls. Aquells refugiats que no hi caben als immobles públics assignats per aquest menester seran acollits obligatòriament a cases particulars. Quan t’assignen un refugiat, tens tres o quatre dies per al·legar, sobretot el fet que hi hagi gent malalta a casa teva.

"A Terrassa, l’alcalde Samuel Morera tira pel dret i es mostrà inflexible, tant en la distribució dels refugiats, com en la cessió i ocupació d’immobles i seus de partits, entitats i sindicats. Hom encreuava els dits per no ser escollit per atendre refugiats, la qual cosa et pot portar a casa tres persones que no coneixes, i que potser parlen un idioma que no entens." Sabem els llocs públics (quinze) que acolliren refugiats, "i ara el que estic buscant és la llista dels domicilis particulars, entre cent i dos-cents, que també en tingueren".

Tots els refugiats van marxar de Terrassa, en aquella "dantesca corrua de multitud en derrota", en descripció de Joan Duch al seu llibre "Anys negres (1936-1929)", els dies anteriors a l’arribada de les tropes franquistes. Aquesta es va produir el 26 de gener de 1939. La classe política va marxar el dimarts dia 24, i Crisel i la seva família el dissabte 21, els vuit en un carro amb totes les seves pertinences. De matinada, cap a la Jonquera. Van patir metrallaments aeris i van dormir en pallers, a l’aire lliure i en femers de bestiar, i el 31 de gener travessaven la frontera pel Pertús. A França, van ser ajudats per alguns bascos i van passar uns mesos a una casa de pagès de la Bretanya. El 22 de juny de 1939 tornaven a un Bilbao "que els recorda la Terrassa en què han viscut, immersa en el pànic i en tota mena de robatoris per part dels vencedors."

To Top