Cultura i Espectacles

Les claus de mil anys d’història de Sant Pere, a la revista Terme

egons la tradició popular, Sant Pere és el guardià de les portes del Paradís, i per això se’l representa amb unes claus a la mà. La revista d’història local Terme de l’any 2019, que es va presentar dimecres (aquest número 34 s’ha endarrerit una mica) dedica 109 de les seves 290 pàgines a articles sobre l’església de Sant Pere de la Seu d’Ègara, i per això la portada és una fotografia de la mà d’una estàtua amb unes claus. Però Joan Soler, director amb Montse Cuyàs de Terme, va dir, a la intervenció de cloenda de l’acte, que aquestes claus també podien ser les que tanquessin una etapa de la revista i n’obrissin una altra.

Els editors de Terme (el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, l’Arxiu Històric de Terrassa i l’Arxiu Comarcal) "estem en un procés de reflexió sobre el seu futur", va reconèixer. No tant sobre el seu format actual de llibre sinó sobre els continguts. "Tots estem d’acord que la revista ha de continuar, però també que ens hem d’asseure per parlar-ne, per buscar una sortida potent que li doni un nou impuls. Confesso certa emoció perquè em satisfà que la revista aguanti i que seguim tenint la vostra confiança".

"En aquest moment difícil"
L’ acte, que aquest any, excepcionalment, no va incloure cap conferència, ja havia començat amb Manuel Márquez, president del CEHT, que acaba de fer 40 anys, llegint l’editorial, en què es torna a demanar l’ajuda de les institucions, la societat civil i els socis, que "en aquest moment difícil que viu el món de la cultura i en especial el Centre és essencial". L’ entitat ha produït, entre altres activitats, milers de pàgines sobre la història de Terrassa, una activitat "conduïda per la voluntat de ser útil als terrassencs i terrassenques per tal de contribuir a construir una identitat col·lectiva amb un treball profundament científic i professional, però sobretot inqüestionablement democràtic, atès que treballem amb l’esperança de construir una ciutat i un món millor per a tots".

"Estem absolutament disposats a garantir la perdurabilitat de Terme, sigui de la forma que sigui, però en condicions dignes", va dir la regidora de Cultura, Rosa Boladeras, alleujant l’ai al cor sobre la continuïtat la revista que començaven a sentir els assistents a la presentació del número de l’any, que també és una trobada, a la sala de l’Arxiu Històric, de bona part de les persones que a Terrassa es belluguen en l’ambit de l’estudi o la passió pel passat de la ciutat. Soler ho va reblar dient que "estem en un moment de canvi, del Centre i de la revista, a molts nivells, i en la mesura que fem unes estructures més sòlides serem més capaços de tirar endavant tots aquests projectes".

L’església que faltava
"Sant Père, 1000 anys d’història" és el dossier d’aquest Terme 34, que tanca el cicle dedicat a les tres esglésies de la Seu d’Ègara (els anteriors tractaven Santa Maria i Sant Miquel). Són sis estudis, sobre l’arquitectura i la litúrgia a l’època del Bisbat, el retaule mural "i la memòria de l’Èxode", la Domus de Sant Pau d’Ègara, l’arquitectura romànica "oblidada", el retaule de Sant Valentí, "un exemple del ‘Barroc ocult" local, i la Capella del santíssim i altres incorporacions artístiques a la parròquia de Sant Pere del segle XX. El director de Terme va recomanar la lectura de tots, amb l’excepció "d’un de bastant llarg i pesat escrit per un tal Joan Soler", sobre la possible advocació visigòtica a Sant Pau d’aquesta església.

Soler també va comentar i va recomanar la lectura de tots els altres articles i continguts de Terme 34. Potser el que va rebre més minuts d’elogi és l’article en què Antonio Moro, "que porta molts anys en aquest tema i el coneix perfectament", dedica a l’activitat arqueològica del 2019. A més d’explicar les troballes fetes durant l’any, "Moro diu quatre veritats ben dites, i de manera molt clara. Com a tercera ciutat de Catalunya no hem de perdre la noció de patrimoni".

També inclou, aquest número de Terme, un estudi sobre les migracions històriques entre el Vallès Occidental i Olesa, una entrevista a Cèlia Ros, una història del hockey femení a Terrassa, i tres "cròniques" de temes diversos.

To Top