Dues dones que ballen va ser la darrera obra que va estrenar Josep M. Benet i Jornet, ara fa gairebé 10 anys. Aquest text de seguida va fer fortuna en el món del teatre amateur. Són diversos els grups que l’han representada arreu del país i que encara la representen. Aquest cap de setmana, per exemple, mentre el grup ACR de Fals el portava al Ciutat de Terrassa, una altra companyia la feia a Barcelona.
De vegades no es té prou en compte la sort que això suposa per als autors i textos catalans, ja que el teatre amateur, a més d’assegurar la pervivència i vitalitat d’aquestes obres, permet donar-los diferents versions i punts de vista. Si no fos així, aquests textos i autors quedarien relegats a la seva estrena a Barcelona i a una única versió.
Precisament, això és el que ha fet el grup ACR de Fals, oferir-nos una visió pròpia del text. L’han fet menys dramàtic i, a la vegada, ens han presentat una de les actrius (la dona de fer feines) no tan jove com la de l’estrena de Barcelona. I ens han demostrat que la seva versió funciona perfectament. Primer encert, doncs, del grup de Fals i el seu director, Francesc Parcerisas.
Dues dones que ballen és una obra emotiva sobre la vellesa, però també sobre els problemes de les generacions actuals. Ens planteja la història d’una senyora gran (interpretada per Anna Planas) que viu sola en un pis atrotinat que el propietari no vol reformar. Un dels fills d’aquesta senyora, veient que va perdent facultats, decideix contractar una dona de fer feines (Rosa Xavier) perquè l’ajudi en les tasques de neteja i d’intendència, però també perquè li faci companyia. La relació, al principi, és complicada i hostil: la senyora gran veu la dona més jove com una intrusa i la més jove no està disposada a suportar totes les manies i tots els desvaris d’una vella malcarada que col·lecciona tebeos antics i té la dèria de fer un viatge a París.
Però a mida que passen els dies, les dues dones es van obrint i la relació acabarà en amistat. És durant tot aquest procés que es van tractant diversos temes, com ara la no assumpció de la vellesa, la soledat de totes dues o el secret colpidor que amaga la més jove. Així, mentre es feineja, metafòricament es va traient la pols a les penes, les frustracions i els drames. Les dues dones, a la fi, s’adonaran que tenen més coses en comú del que a l’inici es pensaven. És llavors quan decidiran fer un viatge, però no precisament a París.
Cal destacar les actuacions de les dues actrius. Van defensar els seu paper en tot moment i ens van regalar escenes brillants, com ara la darrera de l’obra, la del viatge. Pel que fa la direcció, va saber marcar molt bé els caràcters diferents de les dues dones. El públic, també molt nombrós en aquesta segona representació del concurs, va aplaudir amb generositat l’esforç del grup amb un text exigent i gens fàcil de defensar.
El proper diumenge, 2 de febrer, ens visitarà el grup CorEnllà, de Cornellà, que ens interpretarà una de les obres més famoses d’Edward Albee: la polèmica i a la vegada divertida La cabra o qui és Sylvia?.
