Estem en un pub d’Edimburg, plou, un home i una dona de quaranta anys es coneixen sota l’embriaguesa d’un vi de quaranta lliures. Helena i Bon acaben de fer els quaranta en plena crisi personal. Ells són els dos protagonistes d’aquesta història d’amor romàntica que vam veure a la sala Villarroel sota el títol de Aquell nit (Midsummer) de David Greig. La versió anglesa al teatre Traverse l’any 2010 ens presenta un llit al mig dels dos protagonistes. Aquest espectacle es va convertit en la revelació del Festival d’Edimburg de l’2009. En la versió de David Selvas ens trobem una mena de camí circular pel qual transiten Marta Bayarri e Iván Massagué, amb dues interpretacions excel·lents i una direcció àgil i moderna que connecta amb el públic actual que omple la sala. L’obra va tenir una versió catalana estrenada a València el 2013 i que va passar per Barcelona pel Teatre Trantarantana protagonitzada per Elena Fortuny i Carles Albeola.
Helena és advocada especialista en divorcis que viu una aventura amb un home casat i Bob és un delinqüent d’estar per casa que una vegada a la vida va somiar amb ser una estrella de rock. Dues personalitats amb móns molt diferents que possiblement en la seva vida s’haguessin relacionat per afinitats. L’atzar fa que es trobin en plena crisi existencial un divendres a la nit. De les diferents maneres de pensar dels dos protagonista neix l’humor que camina de l´escenari a les butaques dels espectadors. Després d’una nit boja els dos protagonistes tornen a la seva rutina, però una d’aquests casualitat de la vida farà que tinguin el cap de setmana més surrealista mai somiat a través d’una estructura plena de sorpreses, de canvis i d’elements plens de tendresa, humor , ironia i somnis d’estiu gràcies a una bossa de supermercat plena de bitllets. Una d’aquestes històries d’amor que tots volem veure al cinema amb unes crispetes i un bon got de Coca-Cola que ens recordin de tant en tant que les coses meravelloses poden passar-nos, i que l’amor espera darrere d’una bona copa de vi i que no cal rendir-se mai i sempre cal seguir intentant viure el somni de la vida.
càrrega social
David Greig (Edimburg, 1969) és dramaturg i director del qual vam veure al teatre Lliure una obra amb una forta càrrega social L’arquitecte dirigida per Julio Manrique i interpretada per Pere Arqillué, en aquella ocasió el fracàs era un licor que es servia molt més amarg. Ara el dramaturg torna a la nostra cartellera de teatre amb una obra que juga i juga, es diverteix en una sèrie de trobades absurdes en Aquella nit amb la música que en aquesta ocasió va a càrrec d’Aurora Bauzà i Pere Jou (TelemannRec) que li posen la banda sonora a aquesta comèdia amb cançons amb petons i persecucions pels carrers d’Edimburg. Hi ha alguna cosa d’última festa de la joventut, de pas de la crisi dels quaranta. Hi ha una intenció de trencar la quarta paret contínuament amb repeticions del que es diu i el que s’explica per buscar la situació de veritat. És una història explicada pels dos protagonistes al públic que es converteix en còmplice d’una comèdia plena d’humor, tendresa i cançons amb coreografies incloses i tot. No se la perdin.
*
professor del INS Viladecavalls i cofundador i director de la Companyia 8
