El Ballet de Barcelona està integrat per 14 ballarins de 14 diferents nacionalitats. Estela Coll, de 22 anys, de Sant Esteve Palautordera, és una de las ballarines catalanes.
Quan es va incorporar a la companyia?
Una professora que havia tingut a l’Institut de Teatre, Laura Mas, on ja vaig estudiar i graduar-me, em va donar la notícia. Vaig anar, vaig fer les audicions i em van acceptar. Vaig veure la llum. Jo havia acabat els estudis feia poc (després de Barcelona vaig a Cannes) però realment era molt difícil entrar a un ballet. Hi ha moltíssima competència. Hi ha convocatòries que es presenten 200 ballarines i només hi entren una o dues.
Si sent còmode al ballet ?
Sí, molt a gust. He tingut una sort increïble. Em sento molt privilegiada perquè em puc dedicar al què vull i al meu país i amb un equip humà i professional molt bo. La veritat és que hi ha molt ambient entre companys i companyes i els professors i directors.
S’ha estrenat ja com a ballarina?
Sí, a l’espectacle “El trencanous”. Vaig fer la reina rata, de floc de neu i vaig ballar la dansa de la Xina. I molt bé. La gràcia que té aquest ballet és que cerca el talent, és clar, però el fa desenvolupar a partir de la personalitat i de la capacitat de cadascú. I això vol dir que ens donen a tots les mateixes oportunitats per créixer com a ballarins i com a persones.
Quin rol li agradaria interpretar?
Sé que sonarà molt tòpic i típic però m’encantaria fer l’Odette, la protagonista de “El llac dels cignes”. És de les primeres obres que vaig veure i crec que, a partir de llavors, em vaig enamorar d’aquest art. Un art que demana molts sacrificis però compensa i em fa feliç.