El passat que recordem de Terrassa és el d’una ciutat amb fàbriques, però abans, i també quan les fàbriques, hi havien pagesos i agricultura", explica Santi Rius, secretari de l’ Associació El Llibre de la Vida. Fa dos anys, aquesta entitat dedicada a preservar els records va desenvolupar, a la Fundació Sant Galderic, un taller sobre la memòria rural. Va tenir nou participants, tots vinculats a la pagesia de Terrassa: Marta i Ramona Arola Mas (nascudes el 1949 i 1953, germanes i filles de pagesos dels masovers de la Torre Alavedra); Núria Grau Devant (1962, que va fer de pagesa fins que es va casar als 22 anys); Josep Junyent Pallarols (1948, fill de pagès i pagès i ramader tota la vida, que viu i treballa a Can Coniller); Salvador Llobet Sitges (1944, que de jove va treballar a la pagesia, i després a la Cooperativa Agrícola); Marcel·la Macias Gall (1935, néta de pagesos, que va passar la infantesa a Can Corbera); Anna Maria Masachs Jornet (1943, filla de pagesos, que va ajudar als pares fins als 23 anys); Joan Pons Maeso (1940, constructor i pagès a temps parcial a les Marines), i Llorenç Vera Elias (1938, boscater i traginer, sobretot de llenya, més que pagès).
Tots aquests antics pagesos van explicar els seus records i van aportar imatges i objectes sobre la Terrassa agrícola que van viure. Una iniciativa, doncs, que ha salvat la memòria d’aquesta vida de pagès que, sorprenentment, existia a dins de la ciutat, i que ha quedat plasmada al llibre "Recull de records de la pagesia de Terrassa". És una publicació de petit format, i distribució gratuïta (es pot trobar a les biblioteques) que inclou una selecció dels testimonis orals recollits, i també de les fotografies trobades.
Edició conjunta de la Fundació Sant Galderic i El Llibre de la Vida, "Recull de records de la pagesia de Terrassa" va ser presentat dimarts, a l’hotel Don Cándido, en un sopar organitzat pel Rotary Club. Miquel Font, president de la Fundació va explicar la història d’aquesta entitat, que té la seu on abans hi havia el Sindicat Agrícola, i de les seves publicacions, i Rius va parlar de com havia sigut l’elaboració del llibret. Van coincidir en assenyalar la manca d’estudis i llibres sobre la pagesia a Terrassa, pràcticament limitats a "Masies de Terrassa. Recull fotogràfic, històric i genealògic" d’Esteve Canyameres, que la Fundació Sant Galderic i l’Arxiu Tobella van coeditar l’any 2015, i aquest "Recull". Un buit que no ho serà tant quan la coneguda historiadora Ana Fernández Alvárez publiqui el llibre sobre la història de la Fundació Sant Galderic, un projecte en què ja ha començat a treballar.
Els records aplegats al "Recull" estan ordenats en vuit capítols, tots il·lustrats: "Els orígens i la infantesa a pagès"; "La vida i les activitats en el món rural, dins la ciutat"; "La vida, feines i activitats en una casa de pagès"; "Altres oficis i comerços del món agrari"; "Altres cases de pagès"; "La glaçada de la Candelera del 1956 i Riuada del 1962"; "Altres records i anècdotes"; "La Cooperativa", i "la festa de Sant Isidre".
