Passaven uns quants minuts de les nou de la nit, i la "Gresca final del Quinto" estava a punt de començar. Totes les cadires plenes al bar i als dos espais adjunts del Social i tots els assistents amb els cartons, les guixes i l’atenció preparades. De sobte, les llums s’apaguen, sona la cançó "Let it be" i apareixen els Beatles, és a dir, quatre nanos disfressats i que els imiten amb unes petites guitarres de joguina. La gent s’aixeca, mou el mòbil a la manera de llanterna i el cos i segueix el ritme del "medley" fent palmes. Pocs minuts després, aquests Beatles se’n van i ja tenim l’ambient de la "Gresca" a punt de solfa. I el lloro canta el primer quinto, que, com tots els de la nit, afegeix obsequis (una tauleta, una samarreta, una motxilla, un "pack" d’activitats en un gimnàs i un sopar en un restaurant per a dues persones) als diners en metàl·lic.
Discos que són cartons
"Let’s Quinto Beatles" va ser el títol de la Gresca d’aquest any. Aprofitant que fa cinquanta anys de l’edició del disc "Abbey Road", "al Social hem volgut fer un homenatge a la mítica banda de Liverpool. Perquè la música dels Beatles és de totes les generacions", va explicar Joan Salvador, tot donant la benvinguda al públic. La devoció pels Beatles d’alguns dels presents els havia portat a "currar-se la seva cartilla de quinto friki", i Salvador en va ensenyar una que reproduïa el "Yellow submarine" i una altra, la portada de l’"Abbey Road". Alguns s’havien pintat a la galta l’ expressió "Let quinto be" o els símbols hippies i "sixties" de la pau i la flor.
Va haver-hi, però, una mica de decepció entre els assistents més fans dels Beatles quan, a la primera parada del primer quinto no va sonar cap cançó seva, sinó el "Remena, nena" de la Guillermina Motta. La música que va sonar en els temps morts de la nit seria molt diversa i tota "engrescadora", però dels Beatles n’hi va haver poca. "No teníem prou cançons dels Beatles per abastar tots els moments en què es remena el bombo, o entre partida i partida. De manera que, com sempre, hem posat música actual", es justificà el responsable del Quinto del Social, Esteve Garrigó.
Totes les cadires plenes
Com sempre, la nit va reunir un públic heterogeni, de totes les edats. Molts grups d’amics i moltes famílies senceres amb nens. Tothom sap que a la "Gresca"del Social t’ho passes molt bé, perquè hi ha un ambient de xerinola i, també, perquè si piques un quinto pots tornar a casa, a més a més dels diners de la partida, amb els regals que hi afegeixen. Cal dir que, encara que la "Gresca" comença a les nou de la nit, aquest darrer dissabte de Quinto, al Social es comença a jugar a les sis de la tarda. Això fa que hi hagi espavilats que venen a les vuit del vespre, fins i tot abans, per assegurar-se el seient. I fan bé. A les nou de la nit, la cua d’aspirants a públic de la "Gresca" travessava el vestíbul del Social i arribava fins al carrer de la Font Vella. El local estava ple i l’equip de la porta del Social només deixava entrar en el mateix nombre de persones que sortir. I al començament, no va marxar gairebé ningú. A les deu de la nit, la cua s’havia reduït una mica, però els darrers van haver d’esperar-se una hora i mitja llarga per poder entrar. "Venim cada any. La ‘Gresca’ del Social té un ambient tan especial que fem cua el temps que faci falta", ens va comentar un grup.
La partida "big", a cinc euros
En començar, Joan Salvador, després de donar la benvinguda als assistents, i pregar-los que no ocupessin cadires amb els abrics i deixessin lliure els passadissos pels cobradors, i també de treure i ensenyar totes les boles del bombo, "per si algú no se’n refia de nosaltres", va anunciar algunes de les partides especials. La "big", a cinc euros i amb un aparell de televisió de premi afegit. Tres de tres, que posaven en joc una samarreta firmada per Messi, un patinet elèctric i "la del lloro, que, des de l’any passat, per respecte als animals, ja no és un lloro [aplaudiments del públic] sinó un aparell de ràdio". I per altres partides, més samarretes signades per esportistes famosos, sopars, pijames, pernils, cafeteres, de tot.
Tots els guanyadors amb foto
Això sí, en aquesta nit de comiat del Quinto, tots els afortunats que en picaven havien d’aixecar-se i anar fins a la taula per rebre el premi, i fer-se una fotografia. Quan hi havia dues o més persones que completaven la casella amb el mateix número, es feia un sorteig ràpid per determinar l’ordre amb què els guanyadors podien triar el premi que volien. Tot molt ben pensat i organitzat, al Social. "Cartó sí que n’hi ha, aquí, però trampa no."
"A Hard Day’s Night" va sonar en el primer canvi de lloro. I "els Beatles" farien més aparicions per aixecar els ànims de gresca del personal. "John", "Paul", "George" i "Ringo" fins i tot van fer de "lloros" en una partida, la gratuïta, i barrejant la tonada de la cançó "Yellow submarine" amb la cantarella habitual dels números del Quinto (amb força gràcia). Després hi hauria altres sketchs dels "Beatles" fent play-back de cançons, alguns amb un grup de noies imitant les cridaneres fans dels Beatles de la seva època. La "Gresca" va acabar tocada la una de la matinada, i després encara van haver-hi algunes partides més; aquestes, sense "gresca" i jugades ja només per uns pocs "quintoferits" que escuren fins al final.
