El nom de Romà Bonet i Sintes (Barcelona, 1886-1967) és ara conegut (i reconegut) gairebé només pels molt aficionats a l’humor gràfic, i els estudiosos i col·leccionistes de la premsa popular antiga. Però des de finals de la primera dècada del segle XX i fins a la Guerra Civil, "Bon" (com signava i era conegut Romà Bonet, que també feia servir els pseudònims de Bo i Net, Jan de Lis, Ali-Bufa i X.Rei) fou el dibuixant i caricaturista més popular de Catalunya. Infatigable investigadora del passat cultural de la ciutat, la historiadora Ana Fernández Àlvarez acaba de desenterrar la relació de Romà Bonet amb Terrassa, caiguda en el més absolut dels oblits, en un estudi que ha publicat com a separata del butlletí de l’Associació de Col·leccionistes.
Artista tocat pels aires d’avantguarda del seu temps (als seus dibuixos s’hi troben influències del cubisme i el futurisme), Romà Bonet va muntar per l’Exposició Universal de Barcelona de 1929 una mena de carro-estudi mòbil on feia caricatures dels visitants. Després, amb el carro muntat sobre un xassís Ford i un motor H. P,. va recórrer Espanya fent milers de caricatures personals. L’ abril de 1993, va arribar a Terrassa i va instal·lar el seu artefacte al Raval de Montserrat (llavors anomenat Raval de Fermí Galan). Amb ell venia la seva companya, Antònia Trenchs i Asens, també artista, i que també feia caricatures, que publicava al diari madrileny El Crisol firmades com a "Tony Trench".
"El carro de Bon estava decorat amb nombroses caricatures, frases cèlebres i rúbriques de personatges famosos, entre elles la del pintor Santiago Rusiñol i Prats acompanyant la frase: ‘El felicito de tot cor i fins amb una mica d’enveja, perquè em recorda els ja allunyats anys de joventut, amb el seu famós carro de ‘La caricatura que passa’", explica Ana Fernández.
L’ estada amb el carro a Terrassa, aquell abril de 1933, la van aprofitar Bonet i Trenchs per protagonitzar dues altres activitats. Una exposició, amb caricatures d’ell i dibuixos d’ella, que es va obrir a les Galeries Grau, del carrer de Gavatxons, el dia 12. I el dia 25, a Amics de les Arts, que acollia el Saló d’Humoristes de l’Associació de Barcelona, Bonet va fer una de les seves "conferències mudes", de la que es conserva el cartell que l’anunciava (però, malauradament, sembla que no n’existeixen ni fotografies ni cròniques).
"Original i avantguardista", una "conferència muda" consistia en la realització in situ, sobre un tauler blanc i amb tinta xinesa o anilines, de dibuixos, historietes i caricatures d’alguns dels assistents, tot substituint la paraula pel dibuix, fet que Bon subratllava posant-se un cadenat a la boca". Portava fent-ne des de l’any 1930, amb gran èxit, a moltes ciutats (Madrid, Bilbao, Pamplona, València, Sitges), i el mes següent a la de Terrassa va portar la idea a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
Però, com va ser que Bon va portar el carro a Terrassa? Fernández ha descobert que gràcies a l’escultor Cèsar Cabanes (Arenys de Mar, 1885-Terrassa, 1952). Sembla que havia conegut Bonet l’octubre de 1911, quan la sala Reig, de la Rambla de Catalunya, 23, de Barcelona, va exposar obres dels dos (i també de l’aquarel·lista i paisatgista Ignacio Agudo Clarà, que era amic seu).
"Cèsar mantindrà una constant relació amb aquests dos artistes, personalment i de manera epistolar. Una prova és la simpàtica targeta postal publicitària (9 x 14 cm) que Bon envià a Cabanes per felicitar-li el Nadal de 1929, en què apareix el mateix caricaturista i el seu estudi roulotte, situat, durant l’Exposició Internacional de Barcelona, davant del Poble Espanyol, just quan acabava de tornar de la seva estada a Nova York."
Primera exposició individual
Fernández recalca el fet que a Terrassa exposà, potser per primera vegada, Antònia Trenchs, i aprofita per reivindicar aquesta artista oblidada, de la que recupera un autoretrat publicat al diari El Mundo Deportivo el 18 de gener de 1936. Aquell mes va fer la seva primera exposició individual, a la galeria Syra de Barcelona. El maig de 1936 participaria en una col·lectiva al Lyceum Club Femení de Madrid.
"No obstant això, per culpa de la guerra, aquesta dibuixant va haver d’exiliar-se a Cuba, on va morir al cap de poc temps d’arribar-hi, el 23 de juny de 1939, sense que pogués començar a treballar al Lyceum and Lawn Tennis Club de l’Havana, on l’havien contractada per a impartir un curs de dibuix", explica la historiadora. Aquesta entitat de la capital cubana "aglutinava dones a fi que desenvolupessin tot tipus de tasques intel·lectuals i artístiques, homòloga al Lyceum Club Femení de Madrid, fundat el 1926, i al de Barcelona, el 1931".
Mort per septicèmia
Antònia Trenchs va morir poc després d’haver arribat a Cuba, amb només 26 anys. "El seu cos fou trobat a l’habitació que ocupava a l’edifici Cuba, situat al carrer de l’Empedrado, 340, de l’Havana. Sembla ser que feia dies que era morta, ja que l’encarregat de l’edifici feia temps que no la veia, però els llums de l’apartament nit i dia estaven sempre encesos. Una vegada realitzada l’autòpsia, es determinà que havia mort 72 hores abans a causa d’una septicèmia".
D’altra banda, no hi ha notícies de presències posteriors a Terrassa de Romà Bonet, que a la Guerra Civil va veure com el seu carro, que tenia en un garatge de Barcelona, era saquejat i destruït, i només va poder-ne salvar alguns dibuixos. Acabada la guerra, Bonet va diversificar molt la seva activitat artística. Primer es va dedicar sobretot a la il·lustració i als ex-libris, i més tard a la pintura, i va ser alumne de Ramon Roigent. El seu gruix com artista ha estat molt elogiat . Per Josep Maria Cadena, Bon va aconseguir un nivell de mestre de la caricatura "no perquè hagués ascendit amb esforç al primer lloc, sinó perquè havia baixat a aquesta posició des de les més altes cotes on la seva sensibilitat artística li exigia ser".
