Ha actuat a gairebé tots els continents i una de les intervencions més destacades d’aquest darrer any van ser els seus cinc recitals a l’església de Saint Peter’s Church, a Lutton Place. Ingrid Cusidó, pianista egarenca,va brillar en el marc del Festival Internacional Fringe d’Edimburg, en el que va suposar la primera aparició de l’artista a aquest certamen.Cusidó va tornar a un país que coneix molt bé, ja que hi ha viscut.
Què és el Festival Internacional d’Edimburg on va tocar?
És un festival que es fa anualment a aquesta ciutat, on hi ha de tot, teatre, circ, música clàssica, música pop, jazz, amb actuacions a l’aire lliure… Jo he viscut a Anglaterra molts anys i allà he fet actuacions a més de 50 ciutats, i em van convidar a participar-hi.
Què va sentir quan li van oferir la possibilitat d’actuar?
Em va fer molta il·lusió perquè és el més gran d’aquesta mena dels que es fan a Europa. I és important dins del circuit europeu.
Quin repertori va programar per tocar a terres britàniques?
Obres de Mozart, Beethoven, Brahms i Granados. De fet, és pràcticament el mateix que vaig fer a l’Auditori de Terrassa en un concert de caràcter benèfic on la recaptació estava destinada íntegrament a Oncolliga i Manantial de Vida. L’he tocat també a altres llocs com a Arenys de Munt o a l’Ateneu de Barcelona.
Com deia, vostè ja coneix el Regne Unit i ja hi ha tocat moltes vegades. És un públic molt exigent?
El públic de música clàssica, en general, és bastant exigent i saben veure si ho fas bé o si no. Són peces ja molt conegudes i la gent les ha escoltat, segur. Per a ells, la part menys coneguda va ser la de Granados. Vaig tocar “Quejas o La maja y el ruiseñor” i “Allegro de concierto”, que és música catalana.
Hi ha algun secret per aprendre a tocar el piano?
S’ha de treballar cada dia. A mi no em fa res, perquè m’agrada, i gaudeixo molt tocant a casa. La base és que ho gaudeixis, que no sigui una cosa que t’obliguin a fer. T’ha d’agradar, és el principal.
Li ve de família aquest interès pel piano i la música clàssica?
Quan tenia cinc anys, els meus pares em van portar a un concert i em va agradar molt. I vaig demanar d’anar a classes de música i m’hi van apuntar. És una cosa que de seguida em va agradar i que vaig insistir-hi molt.
Tornant al repertori pel festival d’Edimburg, es tractaven dels autors que més li agraden?
No necessàriament. Vaig triar fer aquest repertori l’any passat, perquè són peces que m’agraden, i l’he anat mantenint. L’any que ve, tocaré un programa de Beethoven, ja que és el 150è aniversari del seu naixement. I ho aprofito per canviar de programa i faré un repertori exclusiu d’ell.
Hi ha algun autor que li agradaria interpretar i encara no ho ha fet?
No. El que toco és el que m’agrada i és el que vull fer. Ara repeteixo coses que ja havia fet, perquè fa molts anys que toco. Incorporo algunes coses noves, però, en general, repeteixo bastant el que ja havia fet.
Prefereix actuar sola o amb altres músics?
A mi m’agrada actuar sola, m’hi sento molt còmoda. És el que he fet sempre. He tocat algunes vegades amb una orquestra, però ja estic acostumada. A mi no em fa res, potser a altres sí, però a mi no.
Li agrada compondre?
No. Compondre és una altra feina a part, i t’hi has de dedicar molt. Jo em dedico a la docència i faig classes de piano a Barcelona, i això m’ocupa molt de temps. Al matí assajo i a la tarda dono classes.
Li agrada fer classes?
A mi m’agrada i gaudeixo. Avui en dia, hi ha intèrprets que no fan clàssics, però els antics, com Chopin o Liszt, tots eren professors. Tota la gent que conec, fan classes. És una faceta diferent i bonica de fer.
Coneixía Edimburg?
Ja hi vaig tocar, a una església. Va ser un estiu, curiosament mentre es feia aquest festival, però a un altre lloc. Hi havia molta gent. És un lloc per anar-hi. És un lloc interessant i amb un ambient fantàstic.
Quines virtuts ha de tenir una bona pianista?
Una d’elles és la paciència. També ha de tenir coratge i també seguretat, que és la base de la llibertat.
Té algun objectiu de cara al futur més inmediat?
Vull continuar fent concerts, sobretot al Regne Unit. Aquí no acaben de sortir-me moltes coses, però fa tot just tres anys que he tornat d’allà i la gent m’ha d’anar coneixent.
