El director terrassenc Albert Pintó, graduat de l’ESCAC, acaba de rodar la seva primera pel·lícula en solitari, "Malasaña 32", una co-producció de Warner Bros, Antena 3 i Bambú que s’estrenarà el proper 17 de gener. Prèviament, Pintó havia estat co-director de "Matar a Dios", conjuntament amb Caye Casas.
Pintó explica que el projecte li va arribar "a través de l’ESCAC. El director de l’escola va parlar de mi als productors i arran d’aquesta conversa em van trucar. Li estaré eternament agraït".
"Malasaña 32" és una pel·lícula de terror però en la que "l’important són els personatges, què els passa i com evolucionen". El director assegura que es tracta de "terror realista, que sorgeix de coses quotidianes. Està ambientada l’any 1976. Una família una mica disfuncional que ve del poble s’instal·la a Madrid i descobreix que al pis hi habita el Mal. Hi ha ensurts, però no només ensurts. La por ve d’allò què passa als personatges". Pintó també promet "un final inesperat i un ‘look’ molt cuidat".
La protagonista és Begoña Vargas. "És un personatge amb un pes important, ella és la que porta la batuta", explica el director, afegint que "tots estan molt ben definits". La resta del repartiment està integrada per "Iván Renedo, un nen de sis anys que fa un paperàs, Iván Marcos, Bea Segura, Sergio Castellanos, que fa de tartamut, José Luis de Madariaga, que interpreta un personatge amb Alzheimer, María Ballesteros, que fa de discapacitada, i Javier Botet, que el coneixem pels seus monstres i aquí sorprendrà amb un personatge humà". A més, "hi ha un ‘cameo’ d’un actor famós que no surt als crèdits".
Albert Pintó afirma que la pel·lícula "està ben ajustada de metratge. Va al gra, tot i que no és trepidant perquè ha de tenir la seva cadència, el seu temps. Els silencis són importants per generar terror". També assegura que "no hi ha cap pel·lícula de terror espanyola com aquesta".
Efectes especials a l’ESCAC
A la vida real el número 32 del carrer Malasaña no existeix i el barri "em sembla que en aquella època encara no es deia així", comenta Pintó, però el rodatge s’ha efectuat tot a Madrid. "Em van enviar el guió al març, a l’abril ja vam començar la pre-producció i al juliol vam rodar". El rodatge va durar cinc setmanes i la post-producció es va acabar a finals de novembre.
"He pogut fet la post-producció des de casa perquè l’autor de la banda sonora és de Sant Cugat i els efectes especials s’han fet a l’ESCAC. Els responsables són Lluís Castells i Lionel Estivill. Les pròtesis les ha fet l’equip de DDT", explica el director. Les aportacions catalanes a la producció es completen amb Laia Casanovas, la directora de so.
Albert Pintó assegura que està "molt content amb l’experiència. Sóc molt ‘fan’ del gènere i els productors m’han deixat molt marge de maniobra. Era una oportunitat que no podia desaprofitar perquè he tingut molta llibertat i això m’ha donat seguretat".
La pel·lícula ha tingut "un pressupost ajustat de tres milions. Calia tenir les idees molt clares. Ha estat un aprenentatge brutal", comenta Pintó.
L’anècdota és que "hi ha coses al tràiler que no sortiran a la pel·lícula perquè s’han canviat o tallat, ja que el tràiler s’ha elaborat abans d’acabar el muntatge definitiu de la pel·lícula. És una mica surrealista", diu el director. Ell mateix l’ha realitzat conjuntament amb Pablo Gómez. "Tenia la pel·lícula molt clara i sabia què podia ensenyar i què no", afirma.
Albert Pintó, que assegura que "des dels 14 anys tinc clar que em vull dedicar a això", prepara nous projectes de terror. "Estic en converses per dirigir una pel·lícula de terror psicològic l’any que ve però no en puc donar detalls perquè el guió definitiu encara no està acabat". D’altra banda, "tinc un guió propi que també és de terror psicològic".
El gènere li agrada perquè "genera adrenalina" i creu que "s’ha de veure al cinema, envoltat d’altres persones, no a casa". Afegeix que "no tinc referents clars. Tota la cultura cinematogràfica que tens la digereixes. M’agraden directors tan diversos com Kubrick, Polanski, James Wan o Hideo Nagata".
