La jove actriu de Viladecavalls Cristina Vallribera (1995) interpreta aquests dies el paper de Iona al musical Una habitació buida al Maldà. Un musical amb text i lletres de Marc Artigau i Queralt, música de Clara Peya, direcció escènica i coreografia de Joan Maria Segura i direcció musical de Miquel Tejada. L’obra és un musical melodramàtic sobre temes nous com els de la intel·ligència artificial i temes vells com la felicitat de l’ esser humà, però sobretot, és un musical on els sentiments estan a flor de pell.
El musical Una habitació buida com Cabaret té un conductor, que en aquest cas és una conductora (Carla Pueyo) que dóna la benvinguda al públic i va situant les tres històries: Iona (Cristina Vallribera) que vol retrobar-se amb la seva mare per conservar la seva memòria, Néstor que tot el dia el passa component cançons amb John Lennon i li presta ajuda a Iona i un home que assassina amb la seva pistola en un incessant bany de sang perquè no s’agrada a si mateix. Les tres històries poc a poc es van entrellaçant i el espectador va lligant caps a mesura que l’acció transcorre.
La recerca de la veritat de les seves vides és el motor dels personatges que contemplen les seves misèries davant la intel·ligència artificial. En realitat són tres habitacions buides, tres habitacions on els persontges es troben humanoides programats per sastisfer les seves emocions, en un món futurista el passat torna amb els seus fantasmes al present dels tres protagonistes.
Es mostra un present gris i un passat en color. Hi ha un pessimisme existencial on els joves que canten buscant un nord, busquen una cosa a què aferrar-se. A la recerca de la satisfacció de les pròpies emocioes s’ha creat una mena de sofisticat prototip d’humanoides que poden ser allò que desitgem.
La meravella de l’ésser programable pren vida i satisfà les emocions de qui paga per entrar en aquestes habitacions. Personatges que viuen la tragèdia de les seves pròpies neurosis sense límits, la vella qüestió de ser feliç o saber la veritat que et porta a una tragèdia agònica.
El musical ret homenatge a Isaac Asimov, donant-li una volta de rosca més tràgica que fantàstica. Uns joves que viuen en el drama i la tecnologia. Éssers artificials el programari ens fa feliç com en Un món feliç d’Aldous Huxley.
El talent i les veus d’aquests joves actors és notable, ells estan vivint en primera persona el somni d’estar al Maldà treballant cada nit en un musical que neix a l’escola de teatre Eòlia, sens dubte cal que les fàbriques d’arts escèniques ajudin a formar companyies joves que renovin el panorama teatral amb actors, cantants i ballarins del nivell de: Marc Arias, Ariadna Colomer, Ferran Enfedaque, Núria Llausí, Eric Oloz, Marc P. Balasch, Carla Pueyo i Cristina Vallribera. Menció especial mereix el piano que sosté tot el musical en els dits de Miquel González.
Una habitació buïda és un musical intens, amb unes veus hipnòtiques, que atrapen el públic que participa de les seves enigmàtiques melodies, els desitjos, atraccions i frustracions d’éssers i màquines que participen del llenguatge del cor.
*
professor del INS Viladecavalls i cofundador i director de la Companyia 8
