L’Ensemble Flaustaff és una formació de flautes travesseres que, tot i el seu caràcter amateur, té prou ambició per a enfrontar-se a reptes que, de vegades, ni tan sols entomen les agrupacions professionals.
El primer gran repte de la formació ha estat adaptar al llenguatge de les flautes els quatre concerts per a violí i orquestra agrupats a "Les quatre estacions", de Vivaldi. Vist el resultat, el conjunt ha aconseguit mantenir amb força fidelitat l’esperit de l’obra, accentuant els episodis solistes amb la participació de diferents intèrprets que donen varietat, amb diferents colors, als diferents passatges de l’obra.
El següent repte ha estat incorporar els sonets escrits per autor desconegut (presumiblement el mateix Vivaldi) i que guarden íntima relació amb l’obra, per situar-los com a font d’inspiració de la part escènica. La bellesa dels quatre textos, que fan referència a les quatre estacions de l’any, i l’adaptació dels mateixos per a veu, guitarra, clarinet i saxo (amb dos intèrprets que s’expressen en clau pop), són el contrapunt a les peces clàssiques d’aquest geni del barroc.
Les cançons originals escrites per a l’ocasió serveixen com a introducció de les obres, i dels seus diferents moviments.
Aquesta actualització de la forma de presentar aquesta obra universal ve acompanyada per una accentuació dels seus elements narratius (especialment els dels sonets), a través del llenguatge teatral i el del circ. Els intèrprets fan d’actors i a més apareixen una trapezista, una acròbata experta en teles, i un altre expert en corda vertical.
Aquesta posada en escena, encara que deixa espai per a la imaginació, també presenta escenes distingibles com la del pastor amb el seu gos o el moviment d’una manada d’ocells.
Per a públic infantil
El director musical de la formació va reconèixer l’esforç titànic que ha significat dur a terme aquest espectacle, no només pel nombre de persones que hi estan involucrades sinó per la quantitat d’elements que hi conviuen. Els mateixos artistes s’ocupen dels petits canvis escenogràfics (els flautistes arriben inclús a tocar asseguts sobre una pilota suïssa), lligats amb coherència, o interactuen amb elements d’attrezzo (una bandera catalana que es va convertint en fulles, un home ric que reparteix bitllets de dòlar i, de sobte, es converteix en un sense llar…).
Val a dir que la funció, que va durar una hora i escaig, era l’estrena de l’espectacle, i que alguns dels elements anunciats (com els audiovisuals), es van enretirar, almenys en aquesta representació, de la posada en escena. Amb tot, la singularitat de l’espectacle probablement facilitarà la seva contractació.
El Festival Terrassa Clàssic Kids ha finalitzat d’aquesta manera la seva primera temporada, incloent-hi un total de tres concerts per a menuts de diferents edats, i pensats per a tota la família: "Múuusica", amb la cia. Alla Corda; "Solo", amb Xavier Lozano i aquest mateix.
