No cal haver vist Casa de nines d’Henrik Ibsen per poder entendre Casa de nines 20 anys després de Lucas Hnats, qui va estrenar l’obra de teatre amb gran èxit a Broadway el 2017 i després d’estar al Romea de la mà d’ Emma Vilarasau, Ramon Madaula, Júlia Truyol i Isabel Rocatti sota la direcció de Sílvia Munt, la podem gaudir en la seva gira per Catalunya
Nora és una heroïna que ha passat a formar part de la història de la lluita pels drets de la dona pel seu famós cop de porta al marit, l’obra va aixecar polseguera en la societat burgesa en la seva estrena el 1879, els motius els va explicar el propi Ibsen : “Hi ha dos codis de moral, dues consciències diferents, una de l’home i una altra de la dona. I a la dona se la jutja segons el codi dels homes. Una dona no pot ser autènticament ella en la societat actual, una societat exclusivament masculina, amb lleis exclusivaente masculines, amb jutges i fiscals que jutgen des del punt de vista masculí “.
Vint anys després Nora torna a la mateixa casa amb les seves raons per donar el cop de porta i demanar la formalització del divorci. Al drama hi trobareu tres personatges que mantindran amb ella uns diàlegs plens d’ironia amb veritats contraposades. Ara Nora és una escriptora feminista d’èxit, no necessita els diners de ningú, ella ha aconseguit la seva pròpia llibertat econòmica pels seus mitjans. El seu èxit com a escriptora el deu al fet de servir la seva trajectòria vital com a exemple a les altres dones. És clar que estem en un altre moment de la història on les dones no podien posar el seu propi nom per triomfar, així que decideix col·locar un pseudònim. Per ser totalment lliure necessita que el seu marit Torvald li concedeixi el divorci de manera legal amb papers. Es tracta d’un home que s’ha estimat més així mateix que a la mare dels seus fills, ella per ell va ser un motiu d’orgull personal, passat el temps exposa les seves raons. L’home que no va saber com estimar la seva dona s’enfronta a ella passat el temps. La mare s’enfronta a una filla que ella no ha educat i en aquest laberint trobem la dona que ha servit a la casa com a mainadera, com a criada d’una casa a la qual ha dedicat la seva vida sencera.
Emma Vilarasau encarna una dona que ha fet de la lluita la seva raó per viure, la renúncia i la dignitat són dos eixos temàtics per a la reflexió de l’espectador. Aquesta és una d’aquelles obres on els amants del teatre de text podran gaudir amb quatre personatges que s’enfronten dialècticamdent i cada un amb les seves raons de pes. Aquesta és una dona que torna no com a mare que necessita veure els seus fills. Emmy, la filla, interpretada per Júlia Truyol ha crescut sense mare i va aprendre a viure des de l’absència de la mare pel que va haver de espavilar i convertir-se en una dona forta, tradicional que s’enfronta a la mare en un acarament ple d’emoció on els personatges exposen els seus fracassos i mostren dues visions de la vida contraposades. Aquí resideix l’encert de l’autor, un dramaturg que desplega el seu talent per al diàleg, en ocasions sarcàstic, d’uns personatges que viuen en una casa on sembla que el temps no ha passat.
*
Professor del INS Viladecavalls i cofundador i director de la Companyia 8
