Entrar i recórrer les sales del Centre Cultural Terrassa equival, des de fa unes setmanes, a trobar-se amb uns grans rostres de dona, que semblen interrogar-te alhora que t’impressionen. Per les seves dimensions, els seus gestos i la manera en què han estat realitzades per una artista que va estar uns anys dedicada a la pintura sacra contemporània. Un alè d’aquesta es pot detectar a "Expressions", els divuit retrats femenins que Carmen Valverde exposa fins al dia 14.
Un any de feina li ha portat aquest projecte de plasmar amb la pintura, "les emociones i sentiments de les dones, de forma frontal i directa. Com un homenatge a les dones, basat en les de la nostra ciutat", explica. Va compartir la idea amb Santi Olivet, que va fer la tria de les terrassenques, algunes conegudes, altres anònimes, i les va posar davant de la seva càmera, cada una expressant amb un seu rostre un sentiment, una emoció, una expressió diferent, ja amb el propòsit que Valverde pintés després basant-se en les seves fotografies.
"La intenció ha estat un homenatge pictòric a la dona però expressant sentiments. Plasmant a l’obra la gran riquesa expressiva femenina, potenciada pel format del quatre i la potència dels colors."
Colors i estats d’ànim
De manera que quan el motiu són els sentiments més alegres i vitalistes, la gamma de colors és més forta, amb vermells, blaus, verds, que arriben a desaparèixer a l’hora d’expressar els estats d’ànims més foscos. Al retrat de la fotògrafa Joana Biarnés, que va traspassar el desembre, i que Olivet va ser a temps de fotografiar, els tons son grisos, pàl·lids, i, contràriament als altres rostres, en aquest Valverde no hi ha afegit colors ni formes a la seva pell. Plasmada en una mirada serena, Biarnés hi representa "la saviesa".
El títol de cada obra no és el nom de la dona retratada, sinó l’expressió de la qual s’ha fet personatge. Per "la paraula", Valverde va pintar a la cara de Gemma Humet les paraules d’un poema de Joana Raspall que és la lletra d’una de les seves cançons. La periodista Mariona Tomàs està gairebé irreconeixible perquè representa l’art, i Valverde ha emprat el seu rostre com una tela per una pintura abstracte. A Ota Vallès, la tristesa, l’ha deixada en blanc i negre. Sarai Gascón va fer una ganyota traient la llengua per tal d’expressar la diversió. Maribel "la Canija" va cantar davant d’Olivet perquè pogués atrapar el gest que millor expressa "el sentiment".
Una exposició-esdeveniment
"Expressions" ha involucrat força gent, i ha agafat aire d’esdeveniment. Sílvia Alcàntara ha escrit un text que lliga les divuit paraules que les designen, i que es pot llegir a l’exposició. Totes les sessions de "Exploradors de l’art", el programa del Centre Cultural de visites escolars a les exposicions han estat agafades, i l’artista n’ha hagut de fer d’addicionals. A més, convida a tots els visitants a fer-se selfies amb les obres, i pujar-les a instagram.
"El meu objectiu com a dona i artista és aconseguir que l’espectador femení, després de veure aquesta col·lecció, surti de la sala carregada d’energia positiva; i que l’espectador masculí prengui consciència de la grandesa i la força de la dona".
Les protagonistes
Rosa Boladeras. La passió.
Montse Martí. L’estimació.
Gemma Humet. La paraula.
Katherine Do Santos. La fúria.
Berta Massot. La felicitat.
Eden Olivet. La diversitat.
Mercè Francès. El futur.
Laia Ferragut. La fermesa.
Anabel Arcos. La resiliència.
Monika Lao. L’esperança.
Mariona Tomàs. L’ art.
Joana Biarnés. La saviesa.
Olga Bonilla. La malenconia
Ota Vallès. La tristesa.
Sandra Tello. L’ alegria.
Maribel "la Canija". El sentiment.
Sarai Gascón. La diversió.
Laia Camps. La vitalitat
