n la seva primera actuació a Terrassa, dijous a la nit, al Centre Cultural, la cantant Sofía Ellar va demostrar la seva capacitat d’establir una autèntica comunió amb el públic que omplia l’auditori. Un públic molt jove, i en bona part femení, que se sabia i va cantar amb ganes totes les seves cançons, i que la va tractar com una autèntica estrella.
El concert va començar amb 35 minuts de retard, per problemes a la carretera, i ho va fer amb “Mundos”. I Ellar va dir “todo el mundo en pie”, i tots els espectadors drets. A la segona cançó, “Tus movidas”, ja estaven ballant, i cantant sols quan els hi girava el micro. Veient que els estava esverant massa aviat, Ellar va reconèixer que “no vull cremar ara tots els cartutxos”, que li feia il·lusió “un concert amb el format ‘asseguts'”, i que no obligava a aixecar-se ningú, que es podia gaudir igualment a la butaca.
Va seguir amb “Serenatas baratas” per anar-se’n després “a les cançons del segon disc, que a vegades no fem”. I després de “Bulevares y deslices”, un altre mea culpa. “Sé que m’enrotllo ‘un montón’. Els músics em diuen que la gent ha vingut aquí a escoltar-me cantar, i no a parlar”. Xerraire a l’escenari, efectivent, Sofía Ellar ho és.
seguidors que són una família
Tot seguit va recordar que, fa dos anys, no va omplir una sala de Barcelona on no hi cabien més de cinquanta persones, i des del fons es va sentir el crit de “yo estuve”. “M’encanta llegir-vos a les xarxes socials. Sou la meva família i ara vull que us torneu a posar drets”, per ballar i palmejar “Ahora dime.”
Un dels moments més emotius del concert va arribar a continuació amb “Ana”, una cançó inspirada per la seva mare, “i que vull dedicar a totes les ‘Anes’ i les mares que sempre hi són”. I amb “Ana”, l’auditori va ser un mar de braços movent els mòbils com lots.
A continuació, Ellar va anunciar que arribava el millor moment del concert, i que “avui seria el millor per a dos”. Va convidar al públic a ocupar l’espai entre la primera fila i l’escenari (una pila de noies ho van fer amb entusiasme) i va dir que ens presentava un amic seu. I Arnau Blanch, del grup Arnau Griso, va entrar amb un “bona nit Terrassa”. I junts van cantar un dels grans èxits d’Ellar , “Amor de anticuario”. Moment apoteòsic, amb els dos cantants passejant-se per davant de les primeres files, i deixant-se envoltar i fotografiar per un autèntic núvol d’espectadors.
Eren les 22, 30 de la nit, i amb la voluntat de “seguir un poco más tranquilitos”, Ellar va preguntar si ens havíem enamorat per primera vegada, aquella de la que “sembla que mai passarem pàgina, però la passem”. Era el moment de “Rock’n’rolles de chiquillos”.
El comiat del concert el va anunciar amb “Con la M”, però, es clar, hi hagué bis. De dues cançons: “Versión de cobarde”, i el clímax final amb la pop-rockera “Bañarse en vaqueros”, títol de la gira, i amb la que va treure tres noies a l’escenari. I no podia faltar, com a punt final, la foto amb el públic. “Estic molt contenta d’estar amb vosaltres. Gràcies. Tornaré”, va dir Sofía Ellar en català, a les onze de la nit, abans de deixar l’escenari.
E
