Va ser un dels terrassencs més populars i coneguts en el món de la sardana i la cobla. Bàsicament, per la seva tasca periodística a “Contrapunt”, el programa d’informació sardanista que Ràdio Terrassa va emetre cada setmana des de febrer de 1947 fins al tancament de l’emissora, el gener de 2010 (3.112 edicions, 63 anys). Ramon Moncho i Herrera, que va morir el passat dia 17, a 73 anys, hi començaria a col·laborar com a corresponsal el 1981, quan Lídia Segués n’era la directora. El 1993 va assumir-ne la direcció i la presentació, que exerciria durant disset anys, fins al darrer programa.
Va ser la seva tasca a la ràdio molt seguida i apreciada per tots els aficionats. “Contrapunt” va aconseguir un públic molt fidel, que cada setmana escoltava el programa per estar assabentat de les ballades, els aplecs, les novetats discogràfiques i les notícies. Tasca que Moncho desenvolupà mogut només per l’amor a la sardana i all seu món i la seva difusió periodística. Professional del sector metal·lúrgic, per la realització de “Contrapunt” (que, amb ell com a director, sempre es va emetre en directe), mai va percebre compensació econòmica.
Ramon Moncho havia nascut l’any 1946 a Lleida. Quan tenia 10 anys, la seva família es traslladà a Sabadell, i ell ho va fer a Terrassa, el 1983, en casar-se amb una terrassenca. Cinc anys després es va fer soci de l’Agrupació Sardanista Asert. S’hi va va donar de baixar en començar les seves col·laboracions a “Contrapunt”, perquè pensava que la tasca periodística era incompatible amb el fet de ser membre d’una entitat. Volia ser ben neutral en el món de la sardana i la cultura.
A més de fer cada setmana “Contrapunt”, Moncho va estar actiu a molts fronts: els inicis de la Federació Sardanista de Catalunya,
l’Obra del Ballet Popular (OBP), l’organització de les Ciutat Pubilla o l’Aplec de l’Encamp i el seu premi Grandalla d’Argent. D’altra banda, era un gran col·leccionista de sardanes (en tenia milers, moltes enregistrades en directe, en cinta magnetofònica, de quan no hi havia cassetes), i llibres, també de folklore i cultura popular en general. Al seu arxiu hi havia el document que registra el primer aplec que es va fer a la Mola, el 1907, i el que, uns anys després, tingué lloc a la Mata, on els músics de la cobla La Principal de la Bisbal van arribar en carros tirats per burros.
Existeixen sardanes dedicades a Moncho, que li van voler dedicar alguns compositors. Entre d’altres, “En Moncho i la Núria”, de Ramon Vilà, “Cant de l’amistat”, d’Antoni Albors, o “Benmereixença” de Tomàs Gil i Membrado.
