El tàndem d’èxit Àngel Llàcer i Manu Guix tornen a donar vida a una misteriosa planta carnívora que creix gràcies a la sang humana a La tienda de los horrores. Un clàssic dels musicals que va aparèixer el 1960 en forma de pel·lícula de sèrie B, un pressupost baixíssim i rodada en dos dies, sota la direcció de Roger Corman. En cinc dècades va dirigir més de quatre-centes pel·lícules: dones que es converteixen en vespes, crancs gegants que amenacen la humanitat, monstres marins, extraterrestres invasors, piranyes, etc. Els elements essencials del terror, la ciència ficció i l’humor. Corman havia rodat Una galleda de sang, una comèdia de terror. Li quedaven decorats d’una altra pel·lícula i va utilitzar l’estudi durant una setmana amb dues càmeres per rodar la pel·lícula. Així va néixer La tienda de los horrores on Jack Nicholson va fer un paper secundari de massoquista a la sala del dentista, molt graciós. En resum un grapat de perdedors i desesperats. En la pel•lícula un policia parlava del seu barri, un lloc a la ciutat que ningú vol veure, en aquest barri, Skid Row, una botiga de flors on apareix una planta que s’alimenta de sang humana i parla. Terror més humor com ingredients bàsics.
Vint anys després, el dramtaturg Howard Ashman i el compositor Alan Menken van fer la versió teatral, adaptant la pel·lícula de sèrie B a un gran musical en clau de rock & roll i soul estrenada al mític teatre Orpheum de l’Off Broadway de Nova York, a Catalunya el grup Dagoll Dagom amb la companyia del teatre Victòria i amb en Joan Lluís Bozzo i Victor Ammann van fer la seva versió. El mateix Manu Guix i Àngel Llàcer van estar a la versió de l’any 2000, vint anys després tornen a La tienda de los horrores després de l’èxit de la Jaula de las locas.
En aquesta ocasió, La tienda de los horrores puja a l’escenari del Teatre Coliseum de la mà del Grup Balaña interpretat per un meritori actor i cantant Mac Pociello ficat en la pell de jove Seymur, una cantant de nivell amb Diana Roig interpretant a la dolça i maltractada Audry, un actor còmic com Ferran Rañé, un grup vocal sorprenent The Sey Sisters i un fantàstic José Corbacho, que interpreta el dentista maltractador xicot d’Audrey, sense oblidar-nos de Manu Guix que posa veu a la planta assassina, Audrey II.
L’escenografia és espectacular amb tres nivells pels quals transiten els actors. La planta té a l’interior un sistema de leds i les seves versions de creixement són obra de l’escultor Carles Piera. Manu Guix li dóna a la banda un to de concert i l’espectador sent a flor de pell cada nota del musical, sobretot quan canta la planta.
El tema de fons se centra en els límits de l’ambició, quin preu té l’èxit? Som conscients d’una ambició desmesurada? I l’amor, una història d’amor sempre està darrere de tot gran musical. Si a tot això li sumem les dosis d’humor de José Corbacho com si fos un club de la comèdia interactuant amb el públic al qual li treu la punta, més enllà de l’acció. El resultat de tots aquests elements sobre l’escenari ens mostren un producte per a tots els públics que connecta amb l’espectador de 8 a 100 anys.
*
professor del INS Viladecavalls i cofundador i director de la Companyia 8
