Cultura i Espectacles

Júlia Cabeza desdibuixa paisatges i bodegons en les seves noves obres

Pinta "des de sempre", des que tenia 10 anys, i segueix agafant els pinzells cada dia, ara plantejant-se el repte d’aconseguir, en les seves obres, unes formes cada vegada "més desdibuixades, més d’impressió", i continuar evolucionant i progressant en el seu art. Júlia Cabeza (Terrassa, 1936), que deu ser una de les artistes locals més grans encara en actiu, feia temps que no exposava. Ara presenta, a Amics de les Arts, les seves obres més recents.

Tot són aquarel·les, la tècnica que Cabeza s’estima més, "perquè el que m’agrada és fer córrer l’aigua. També he intentat, en aquestes obres, que els motius no quedessin massa perfilats", explica. "Amb aquesta intenció d’anar-ho fent més desdibuixat, he buscat una certa fusió amb els fons."

Són aquarel·les, però, figuratives. Temes de paisatges, bodegons i flors, en què són identificables perfectament les espècies. I Cabeza inclou, en les seves natures mortes, elements (sempre pintats tenint-los al davant) inhabituals en aquest gènere de composicions. Per exemple, bolets. Ha pintat rovellons, rossinyols, carlets. I cireres de pastor. I un bodegó presenta un plat amb escamarlans. Pintats i després menjats.

De paisatges, a l’exposició hi ha sobretot temes de Sant Llorenç del Munt (les Castellasses, Castell Sapera, Can Robert). "Havia pintat molt les Esglésies de Sant Pere, però aquesta vegada no n’he portat cap, perquè ara són molt diferents".

A Amics de les Arts, on ara es pot veure la seva obra, i on sempre participa en la col·lectiva anual, va fer Cabeza la primera exposició individual, a mitjans de la dècada de 1960. Després va venir la segona, a Arxiu Tobella, i d’altres a Malgrat de Mar, Cabrils o Sabadell.

Alumna de Ramon Cortès
Llarga és, doncs, la trajectòria artística d’aquesta pintora que ha sigut alumne d’artistes terrassencs tan coneguts com el mític Ramon Cortès, "que em feia dibuixar molt al carbó, i amb qui vaig començar amb l’oli", Josep Rigol o Rafel Serres. I que, a vegades, quan camina amb algú pel carrer, on l’altra persona només veu unes boires, ella hi percep la bellesa que les fa un motiu pictòric.

Les dades

Exposició: "Instants. Aigua. Colors. Aquarel·les"

Artista: Júlia Cabeza

Sala: Amics de les Arts

Data: Fins al 31 d’octubre

To Top