El Parc de Vallparadís ja té la seva novel·la per excel·lència, i és "Mai no et podré estimar", de Josep Gòrriz. En molts dels seus espais, descrits i citats amb els seus noms, estan ambientats bona part dels passatges, i succeeixen moltes coses, potser les més transcendentals, d’aquesta nova obra de l’escriptor terrassenc. Lorena, la protagonista femenina, que estudia segon de medicina i clarinet en el Conservatori, viu amb la seva tia en el bloc número 1 de Can Jofresa, al final del barri que comença al final del parc, i el seu nòvio, Xavi, el protagonista masculí, que viu al centre, l’acompanya més d’una vegada i en més d’un capítol fins a casa, a peu, des del pont de la Mútua.
"Aquestes llargues caminades fins a Can Jofresa són deliberades. En el camí Lorena i Xavi es detenen en els miradors, surten els àlbers, la Muntanyeta sobre el llac, el trenet, el Torrent de les Bruixes, el ‘Racó dels Olors’. En tots aquests llocs es desenvolupa alguna escena de la novel·la", explica Gòrriz, que ja havia ambientat alguna obra anterior a la nostra ciutat, però no pas amb la profusió de llocs i ambients concrets d’aquesta. Una novel·la totalment terrassenca, "que lectors forans m’han dit que, malgrat no conèixer la ciutat, també els ha agradat. Alguns d’ells, per cert, m’han demanat una visita comentada pels llocs citats. Calculo que seria un recorregut d’unes tres hores". Una novel·la, doncs, que contribueix a la promoció de la ciutat.
"Flaix-backs" dels anys 70
Però seguim ara per ara a Vallparadís. Quan Xavi indaga en els pares de Lorena el secret del seu problemàtic caràcter, vol saber també sobre els seus, i descobreix que, en part, gràcies a ells existeix el parc que travessa gairebé cada dia, i que per al lector agafa caràcter de metàfora del camí iniciàtic de la vida, que és el tema de fons de l’obra. "Surten aleshores les reivindicacions veïnals que, en els anys setanta, reclamaven que al torrent de Vallparadís s’hi fes un parc, davant dels especuladors que volien urbanitzar-lo. En aquestes reivindicacions el pare d’en Xavi va tenir un paper important. Finalment es va aconseguir que el torrent fos declarat zona verda i s’hi va fer el parc."
Conté "Mai no et podré estimar", doncs, fragments de "flaix-back" als últims anys de la dictadura franquista, "i el Torrent de les Bruixes de llavors, que a l’època del pare d’en Xavi era un barranc amb naus industrials, algunes ja abandonades, en les quals es feien reunions clandestines. A vegades vigilades per la policia, i a vegades els qui participaven en ella s’han d’escapar". Amb els "grisos" es toparà, un dia de 1973, aquest grup d’antifranquistes, sortint del bar Ca l’Estellador, davant de l’estació del Nord, al qual ja no tornarà fins anys després, quan ja és el Yoko Hama.
L’altre espai protagonista de "Mai no et podré estimar" és el bar Reina Victòria del carrer de la Rasa. Allà és on Xavi, jove que treballa de paleta a l’empresa del seu pare, que acaba de deixar a la noia amb la qual sortia, Mònica, coneix i s’enamora de Lorena. "Perquè és un lloc amagat, i Xavi és un personatge que s’amaga, amb un blindatge, i no deixa sortir les emocions de si mateix. El Reina Victòria té un valor metafòric en la novel·la perquè costa de trobar. Si passes pel carrer de la Rasa i no t’ho diuen, ni tan sols t’adones que és un bar. Per a un personatge que d’alguna manera ‘s’amaga’, anava bé un lloc així."
El Reina Victòria és el bar on el grup d’amics del Xavi, la "colla del cicle", es reuneix cada dilluns a les set de la tarda, a la sala de les màscares. Un dia, estan allà jugant a cartes. A la taula del costat, un grup de noies, Lorena entre elles. Albert, un del "cicle", s’empipa perquè perd a les cartes, dóna un cop a una columna i el gerro de sobre li cau sobre Xavi i li fa un tall. Lorena, que estudia medicina, se l’emporta al lavabo per a curar-li la ferida. "A Xavi, que quan l’ha vist entrar ja s’ha sentit enamorat, a sobre li passa això. Albert, que se n’adona, li diu després ‘no t’hi emboliquis, massa complicada’. Però Xavi ja s’ha enredat, perquè s’hi ha enamorat."
El trauma de l’incendi
Albert l’ha advertit amb raó. Lorena té un gran problema de relació amb els nois. Els rebutja sense que ningú sàpiga el motiu. Tampoc ningú sap perquè mai parla de la seva família. Xavi descobrirà que el seu pare va morir en l’incendi de la seva casa, a causa d’una explosió, quan ella era petita, i que la seva mare va desaparèixer, i coneixerà a la persona que les va salvar a les dues. "Tota la novel·la és la cerca del que succeeix a l’interior de Lorena. Finalment, Xavi s’adonarà que, perquè es desbloquegi, i verbalitzi el que va succeir i no recorda, però li ha deixat un trauma que la fa esquerpa i llunàtica, ha de recrear les condicions del dia de l’incendi."
Tornem a anar-nos de bars per Terrassa amb "Mai no et podré estimar", aquesta vegada amb Mònica, la primera nòvia del protagonista. El seu grup d’amigues es troba sempre en el 303, de la Rambla d’Ègara, i quan Xavi pren consciència que li va fer a la Mònica el mateix que la Lorena li està fent a ell, que va sortir amb ella perquè li ho va posar molt fàcil i sense sentir res, un dia que se la troba entren all Petit Palau del Raval a xerrar. I en el Petit Palau Xavi li reconeix a Mònica que, amb ella, va ser un cabró.
Can Boada, on Xavi i el seu pare treballen en la construcció d’un edifici de pisos durant tota la novel·la, el Parc de Sant Jordi -coincidint amb la celebració de la Fira Modernista-, la Plaça Nova o l’obelisc del Passeig de les Lletres són altres dels llocs de la ciutat que apareixen en aquesta novel·la ambientada tota sencera a Terrassa, que té en el sentiment de culpabilitat un altre dels seus temes de fons, i que, malgrat haver estat publicada en una col·lecció juvenil, Górriz afirma que la va escriure "per a tots els públics", i que "Mai no et podré estimar" està trobant lectors de totes les generacions.
