Aquest any hem buscat espectacles que, sobretot, permetin als nens i als joves reflexionar sobre la realitat i l’actualitat que es troben a la ciutat i al país en què viuen”, comenta Judit Josa, portaveu de Pedagogia de l’Espectacle, tot acaronant el programa del curs 2019-2020. És un llibret amb la informació de les 35 propostes (teatre, cinema, dansa, música, clown) que, després de veure’n i valorar-ne moltes, aquest departament de la Fundació Torre del Palau ha seleccionat per a les escoles. I de cada una n’ha elaborat els seus materials pedagògics, per tal que “es treballin abans a les aules, i els alumnes sàpiguen allò que veuran”.
Entitat pionera de “l’educació per a l’espectacle”, amb gairebé mig segle de recorregut, Pedagogia tria sempre muntatges i obres que permetin “treballar valors, per reforçar les eines de ‘l’aprendre a aprendre’, de fer-ne persones amb sentit crític i responsabilitat social”.
La voluntat d’aquest any de portar propostes relacionades amb l’actualitat hi ha influït en la selecció, per al cicle mitjà de primària, de dues obres teatrals que toquen “una problemàtica que tenim molt a prop: el drama dels refugiats i gent que ha de marxar del seu país perquè ho ha perdut tot”. Una és “Baobab”, en què la companyia la Pera Llimonera “vol que ens posem a la pell de les persones que viuen aquesta situació”. L’altre “Refugi”, una peça de la companyia eivissenca Clowndoscopio Teatre, sense paraules i amb dos personatges: el que cuida el seu món perquè necessita un lloc on sentir-se segur (tenir el seu refugi) i el que fuig a la recerca d’un nou lloc al món (refugiat) després d’haver-ho perdut tot; i que en les seves dues sabates, una més gran i l’altra més petita, hi retroba la figura de la seva dona i el seu fillet, i a través d’elles recorda com els estimava i com els demostrava el seu afecte. Tot explicat des de l’humor i la poesia del llenguatge del clown.
La història d’un pare a la presó
Pel cicle superior i primer d’ESO, se’ls ofereix, entre altres propostes, “Mon pare és un ogre”, una obra de la companyia La Baldufa que és la història d’un nen que té el pare a la presó. A través del personatge d’un company de cel·la, els espectadors sabran que aquest home sempre pensa en el seu fill, que no sap el motiu pel qual ha estat condemnat. Un fill que, quan ja és adult, amb el seu pare ja traspassat, un dia rep la visita d’aquest company de cel·la del seu pare. El tema de fons de “Mon pare és un ogre” és “la maldat dels bons i la bondat dels dolents, i també el càstig, la culpa i la solidaritat, i que les persones empresonades poden tenir la seva part fosca, però també fer-se diferents i millorar per tal d’ajudar els altres”.
De la programació pels més menuts, Josa destaca “La Jana i els tres ossos”, en què el Centre de Titelles de Lleida fa una versió de la “Rínxols d’Or” en què els tres ossos són personatges molt entranyables. O “Axuxè axuxà”, de Cantem en Família, que vol acostar els nens al cant coral, i a les seves possibilitats de crear espais de trobada”.
“Musiquetes” amb Núria Lozano
Les propostes musicals de Pedagogia per aquest curs tornen a incloure, d’altra banda, “Musiquetes de paper”, amb la terrassenca Núria Lozano, que revisa el repertori de compositors modernistes i noucentistes. També el jazz hi té sempre el seu espectacle a la temporada, aquesta vegada tant musical com teatral. El signa la Harpo’s Band, que interpreta un quintet que amenitza les nits d’un club de Chicago. El cambrer explica la vida de cada un dels músics, i una història (en clau de novel·la negra i humor) que els va fer cambiar per sempre, i que és també el fil argumental que els permet interpretar i explicar diferents estils significatius de jazz.
També s’ofereix teatre en anglès, amb la mateixa companyia que l’any passat, ETC English Theatre, “que va funcionar molt bé”.
Les sessions de Pedagogia de l’Espectacle es realitzen al Teatre Alegria, el Cinema Catalunya, el Centre Cultural i l’Auditori.
