Cultura i Espectacles

Perfecció i cohesió a tot drap

Barcelona ha estat un focus d’atracció de gran poder per a músics representants de tota mena de gèneres musicals vinguts d’arreu del món, atrets no només pel seu clima i el seu modus vivendi sinó també per la seva escena cultural i les possibilitats d’intercanvi creatiu que es poden donar amb aquest overbooking de talent. La formació que lidera Ariel Vigo és una mostra de com músics amb trajectòries i periples vitals molt diferents, poden arribar a dissenyar propostes extraordinàriament exportables, d’un nivell molt alt i on es conjuga l’excel·lència en la interpretació amb la perfecció en la cohesió de tota la banda.

Tractant-se d’un repertori d’estàndards, Ariel Vigo va prendre les regnes del repertori i va escollir alguns dels seus referents preferits, músics com Phil Woods, Pepper Adams, Kenny Garrett o Gary Smuylan. També es va deixar caure l’ombra de Charles Mingus, amb temes com "Nostalgia Times Square" i la seva aparença de blues, o "Black Light", del disc que Pepper Adams li va dedicar al mític contrabaixista. Ariel Vigo va emfatitzar que la seva selecció representava estàndards no massa coneguts però, així i tot, les grans dosis de potència i swing que els músics van tenir a bé desplegar dalt l’escenari, van aconseguir captivar l’entusiasme del públic.

Afinitat i compenetració
Els solistes van compartir garra i subtilesa, i sobretot fluïdesa, amb diàlegs molt intensos, bon humor i alegria; tot i ser un conjunt de molt recent creació (va veure la llum durant la darrera edició del Festival de Jazz de Terrassa), tots cinc van mostrar la seva gran afinitat i compenetració.

A conseqüència del clima tan propici que aconsegueixen crear dalt l’escenari, ja la primera part es va perllongar una hora, i la segona tampoc no va ser gens curta. Més d’un centenar de persones van acudir a aquesta posada en marxa de la temporada, sent testimoni de la qual esperem que no sigui la darrera visita del quintet. L’argentí Ariel Vigo viu actualment a Ullastrell, i darrerament s’ha prodigat bastant dins la programació del Club de Jazz Terrassa. Sense anar més lluny, el podrem escoltar el pròxim 24 d’octubre com a integrant de la formació Crazy Trio & Matthew Simon. El cas de Paul Evans, l’altre músic que va estar a la primera línia, és diferent; hi ha molt per a descobrir (almenys a Terrassa) d’aquest artista que en aquest cas és l’únic d’origen europeu d’un projecte on coincideixen, juntament amb el líder argentí, un uruguaià, un colombià i un mexicà. En qualsevol cas, dissabte passat es va confirmar el que ja es va viure a la passada edició del Festival de Jazz de Terrassa: que ens trobem davant d’un dels millors projectes de jazz, amb música no pròpia de l’actualitat, i que ha estat un luxe tornar-los a escoltar, en concert, a Terrassa.

To Top