El festival TNT d’aquest any va començar ahir a les cinc de la tarda amb un espectacle (itinerant) tan “únic” que només admet un únic espectador a cada una de les seves funciones. “Le Grand Tour” és el títol d’aquesta proposta de la companyia Onírica Mecánica, concebut com un intent de recuperar la idea del viatge turístic “que es tenia abans, als segles XVIII o XIX. Llavors, es viatjava per obrir la ment. Descobrir, conèixer i emocionar-se era l’essència de viatjar, que s’ha perdut”, ens explica un dels seus creadors, Jesús Nieto. “Ara, la mercantilització del viatge, el fet que el turisme estigui esdevenint la primera indústria del món, està degradant el planeta i els llocs per on passa. L’espectacle vol ser una reflexió sobre allò que provoca aquesta necessitat de viatjar que té la gent, i de fer-ho d’aquesta manera, i si es pot fer d’un altre”.
Nieto prega als mitjans informatius que no donin detalls de “Le Grand Tour”, que tampoc es pot fotografiar, “perquè els espectadors han de passar per l’experiència turística conceptual de descobriment, coneixement i emoció”. Per això és secret fins i tot el lloc de sortida d’aquesta ruta de trenta minuts “en què es travessen llocs, succeïxen coses, apareixen acompanyants i es repensa la idea de viatge. ” A la gent que ha tret l’entrada i té reservada una hora se li diu la tarda abans mitjançant una trucada.
Cada dia de TNT hi ha deu funcions de “Le Grand Tour”. “I són moltes hores de feina i preparatius, per només deu espectadors, ben a l’inrevès de qualsevol muntatge de teatre”. Però la companyia també té una “agència de viatges Le grand Tour”, és a dir, “tallers on la gent pot elaborar propostes pròpies per trencar amb aquest turisme actual sense descobriment, coneixement ni emoció”. “Le Grand Tour” és, d’altra banda, un espectacle mut, en què no es diu ni una paraula. Quan li comentem a Nieto, que és de Cartagena i parla murcià (però no panotxo, la varietat de la zona de l’horta), que la incorporació d’elements d’aquesta llengua podria contribuir al descobriment i el coneixement que proposa com a alternativa al turisme massificat, es posa a riure i ens diu que no s’ho havia plantejat.
Diorames i jocs d’ombres
El segon espectacle d’ahir del TNT va ser “Out of the Box”, que Pere Cabaret va oferir a la sala d’exposicions de l’Arxiu Tobella. Una proposta que, abans d’entrar, va explicar als onze espectadors d’aquesta primera funció que havia estat motivat pel seu “psico-osteòpata”. “Em va dir que, com acte de psicomàgia, agafes unes quantes capses petites, hi posés objectes a dins, i després d’un temps, les obris, les mirés, i així n’obtindria unes respostes. Aquí us vull presentar la part més interessant d’això, els personatges”.
La sala era en penombra quan vam entrar-hi. Al fons, Clara Rueda tocava un teclat electrònic i cantava (música lounge fosca). Hi havia quinze estranys diorames fets amb paper i cartó, instal·lats sobre pedestals, cada un dedicat a un personatge. Amb un lot, a la primera part de “Out of the box”, Pere Cabaret va anar il·luminant els d’Edith Sidwell, Mabel Stark, Henry Darger, Ayn Rand, Questin Crisp, Mooondog, Corita Kent, Charlotte Von Mahlsdorf, Joe Orton i Martina Kubelk, fent jocs d’ombres i encenent els rètols lluminosos de la pared que tenien el seu nom, els anys de naixement i mort i un text. Amb alguns, mentre hi estava aturat al davant, es va sentir una veu en off que parlava d’aspectes de la vida. Edith Sidwell deia que “mi afecto por Marilyn Monroe fue un invento de la prensa”. D’Ayn Rand es va reproduir un fragment d’una entrevista en què es declarava atea i negava qualsevol religió. De Moondog, “el viking de la sisena avinguda”, se’n va parlar com a personatge del Nova York de la dècada de 1960 i pioner de la música minimalista.
La segona part de l’experiència era una “visita interactiva”. Pere Cabaret va repartir uns lots petits als espectadors, i amb ells vam poder veure els altres diorames, les “private boxes”, dedicades a persones que han estat importants o orbiten actualment en la vida de l’artista. Un estava dedicat justament una de les espectadores d’aquesta primera funció, Ilaria Sansotta. Una venedora de llibres del Mercat de Sant Antoni de Barcelona, que dóna nova vida als que estan ja molt deteriorats (al seu “microaltar” s’hi podia veure un petit volum anomenat “The Witches Love Spell Book”).
Van ser 45 minuts, molt agradables, de rememoració d'”experiències úniques” i “microhistòries”, de compartir les persones que són referents pels seus creadors. A la sortida, Clara Rueda va repartir un full per saber-ne més de totes elles.
Microhistòries
Pere Cabaret ofereix cada dia a l’Arxiu Tobella funcions, per a molt pocs espectadors, d'”Out of the box”, una experiència sobre personatges i persones que té de referents, amb música en directe i jocs d’ombres
