"Aquest no serà, pensem, un any de bolets. Hauria de ploure més", em diuen Joaquim Pérez i Antoni Comellas. Són boletaires de tota la vida, i des de petits que en cullen a Sant Llorenç del Munt. ¿Té abundància micològica, la nostra muntanya? "Cada ambient dona uns bolets característics, i les espècies de Sant Llorenç són les dels pins i les alzines. Abans se’n feien més. Hi pot influir el clima, però sobretot és per la pressió humana: massa gent i que no sap agafar-los; també la sequera i els senglars, que en menjar-los trenquen les hifes i això fa que no tornin a sortir." Antoni Garcia, al seu llibre "Els bolets de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Visió d’un boletaire" (2009) esmenta per exemple molts indrets de localització de l’ou de reig, "que ara mateix gairebé no es troba enlloc".
Comestibles, tòxics i singulars
Si més no, aquests dies, els bolets de Sant Llorenç del Munt els podem veure en fotografies, a l’exposició que acull el Centre Excursionista de Terrassa (CET). N’hi ha 45, una per espècie, la majoria fetes per Pérez, algunes de Comellas. L’exposició es va estrenar fa quatre anys, al Mercat del Triomf, dins del programa de la Fira del Bolet de Sant Pere, i els seus autors, membres de la secció de ciències naturals del CET, han pensat que valia la pena presentar-la ara a l’entitat.
"És una exposició més divulgativa que científica. En cada fotografia pots veure totes les característiques de cada bolet", explica Pérez. Està dividida en tres seccions: bolets comestibles (rovelló, llenega, fredolic, ou de reig, pebràs), tòxics (atenció: a Sant Llorenç creix l’amanita phalloides, mortal i que es pot confondre amb altres espècies) i els singulars (de formes rares, que sovint no són ni per menjar ni tòxics).
Un dels més vistosos, pels seus colors vermells, l’amanita muscaria, del que Josep Maria Fericgla explica la influència en la història humana en el seu llibre, ja clàssic, "El bolet i la gènesi de les cultures", no hi és, perquè "només es troba a fagedes i al Pirineu. L’ únic bolet al·lucinogen de Sant Llorenç (però que no s’ha inclòs a l’exposició, perquè totes les fotos que tenim no hi cabien) és l’amanita pantherina [pigat bord]. Ja no es fa servir, però hi ha llibres i antigues receptes de bruixeria que l’esmenten".
Les dades
Exposició: "Tocats pel bolet"
Autors: J. Pérez i A. Comellas
Lloc: Centre Excursionista de Terrassa (c/Sant Llorenç, 10)
Dates: Fins al 28 de setembre
