Tenia només 16 anys Josep Maria Civit quan va començar a comprar obres d’art contemporani . Gairebé cinquanta anys després, la Col·lecció Civit és una de les millors de Catalunya i, en paraules de l’estudiós de l’art Vicenç Altaió "entre les europees, de les que tenen una major personalitat en el criteri de selecció i en la construcció d’una poètica". Ara fa un any, la Col·lecció Civit va establir un acord amb el Centre Cultural Terrassa que l’ha convertit el seu equipament de "residència". És a dir, dipòsit i arxiu de la col·lecció (que també té obres a Barcelona, l’Empordà i Mallorca), amb el compromís de fer tres exposicions anuals, de manera que, el 2024, hagi passat tota per les sales del centre de la Rambla d’Ègara.
Les col·lectives "Cartografies 1" i "Cartografies 2", i "The Last Supper", de Damien Hirst, una de les peces major de la col·lecció, han estat les tres primeres exposicions, les d’aquest any. Tot i que encara es podran veure unes setmanes, ahir a la nit es va fer un "closing", una festa de cloenda en què estava prevista una performance poètica de Vicenç Altaió, un recital de la pianista Sira Hernández, amb interpretacions de John Cage i l’estrena d’una obra escrita per a piano i màquines de cosir (tot i que sense les màquines) i també actuacions de danza i jazz.
Mapes del camí que vindrà
"Cartografies 1" i "Cartografies 2" presenten 120 obres, de 86 artistes, de 22 països, i Josep Maria Civit, amb una trobada amb la premsa, ahir al matí, les va qualificar de "mapes que mostren el camí de les exposicions temàtiques (enteses com a conjunts d’imatges que tindran un sentit com a tals) que començarem l’any 2020". Abans hi haurà una tercera "Cartografia" i també una exposició amb més de 150 obres d’un mateix artista, Xano Armenter. "American paintings" és el títol provisional d’aquest projecte de retrospectiva de la feina i les etapes que aquest artista català va desenvolupar entre els anys 1980 i 1995, a Nova York i Califòrnia.
D’altra banda, Civit fins i tot rebutja la paraula "col·leccionista" i es considera més aviat "un arxiver de la contemporaneïtat". "Has de saber comprar en el moment i apostar per allò que t’interessa. Crec en l’oportunitat de saber-te anticipar i fixar-te un recorregut. Ara m’estic venent obres per comprar-ne d’artistes joves. Sóc radicalment partidari de comprar art viu."
La seva col·lecció, afegeix, no és, com la majoria, fruit de l’èxit, del capital, "que ha creat una bombolla en el món de l’art, perquè la gent hi entra per aconseguir estatus. El culpable, el sector immobiliari, i el poder que busca l’estatus. La meva col·lecció és un exemple que es pot col·leccionar sense capital".
