Mestre, llicenciat en Educació Física i des de 2004 va iniciar el seu camí com a coach. El terrassenc Joan Carles Folia fa 30 anys que es dedica a treballar amb persones. Els seus inicis com a professor, el seu pas per l’administració i la creació de les seves empreses dedicades al sector de l’àmbit educatiu i esportiu així com la seva formació i consulta privada de coaching li permeten oferir xerrades a equips directius d’empreses, escoles, ajuntaments i l’ajuda individualitzada). En aquest darrer curs ha fet més de cinquanta xerrades. També ha tingut temps per escriure un llibre “21 dies buscant la felicitat”
Més de cinquanta conferències sónmoltes conferències, ¿no creu?
Crec que en aquest curs que acaba de passar he fet alguna més de 50 però és un número que indica que el món ha de millorar molt.
¿I de què parla, i a qui?
Majoritàriament em criden de les escoles i instituts perquè expliquials pares la necessitat d’educar alsseus fills amb l’autonomia i el rigor i enguany la xerrada estrella ha estat “Com podem evitar l’addicció a les pantalles dels nostres fills?”, l’he fet més de 35 vegades
¿I com ho podem fer?
La tecnologia ha arribat per quedar-se i cal adaptar-la al mode de vida dels joves, és el seu futur, però és necessari controlar el temps de manipulació. El botó de l’off s’ha de fer servir i gairebé sempre això ho han de fer els pares.
Això deu ser difícil.
No es pensi, no donar-li un mòbil perquè calli a un nen en un restaurant o no deixar que el nen porti mòbil a les colònies no és tant complicat.
Ho fem del tot malament, els pares.
Crec que no som conscients de la perillositat d’enganxar-se a les pantalles. Cada cop n’hi ha més. Fa 20 anys en els hospitals es tractaven addiccions com l’alcohol, les drogues fortes, el tabac, ara se li ha sumat l’addicció al mòbil, les xarxes socials i la play. No tots són joves, però són la gran majoria. El canvi en els comportaments de les persones novells pot arribar a ser demolidor, poden caure en un abisme del qual és difícil sortir.
¿I llavors com podem evitar-ho?
Els responsables de l’educació dels nostres fills som nosaltres, els pares. Tot i que controlar els horaris i les estones que el nostres fills poden tenir tecnologia serà una feina complicada, per l’actitud poc receptiva dels nens, haig de regular de forma molt rigorosa a quina edat comencen a trastejar-la i quanta estona s’hi passen.Les pantalles creen addicció perquè els estímuls que utilitzen fan brollar la dopamina en els nostres cervells i això ens impulsa a voler més dosis, que vol dir més pantalles. Cal posar fre perquè podem prendre mal de veritat.
Ara m’estic espantat.
Hi ha joves que es passen 14 hores cada dia enganxats, però van començar amb 10 minuts que descontrolats varen acabar sent definitius.
I amb qui més ha parlat?
Amb empresaris que volen ser millors líders i gestionar millor als seus grups de treball, escanejar empreses i directius, invertir amb el capital humà d’una empresa millora el compte de resultats. Si el clima de treball és bo la feina surt bé.
El bon rotllo a la feina és definitiu.
A la feina ens passem moltes hores i cal que siguis hores de qualitat en la vessant emocional. Un dia podem treballar emprenyats però fer-ho cada dia va en contra dels interessos personals i col·lectius d’aquella empresa.
Un consell per anar content a la feina cada dia
Quan es llevi obligui al seu cervell ha pensar que vostè és un privilegiat perquè hi ha força gent que no té feina, vostè si.
¿Alguna conferència més que hagi d’anar a escoltar?
Depèn. Però jo faig voltar per Catalunya una que es diu “apropa’t a la felicitat” i segons diuen fa replantejar algunes coses a les persones que l’escolten.
¿Com quines?
Bàsicament si estàs conforme amb la vida que portes. Si estàs enamorat de la teva parella, si t’agrada la feina que fas, si el teu dia a dia està ple de llum o d’ombres. Escanejar-nos a la vida de tant en tant va molt bé per prendre algunes decisions. Jo crec que no puc ensenyar res a ningú però si que puc remoure l’interior de les persones perquè després elles, si volen canviïn coses.
Això fa molta por no?
l que fa por es sobreviure a la vida, la vida s’ha de viure i això requereix reflexionar i prendre decisions.
