Enganyapastors, perquè el seu plomatge blanc i negre, i el seu costum d’aclofar-se al sòl, encongir el cap i aclucar els ulls, fa que es confongui amb el terra del bosc, que no es distingeixi de l’entorn, es diu una espècie d’ocell que hiverna a l’Àfrica tropical i ve a passar l’estiu a Catalunya. Alguns exemplars trien l’entorn de Terrassa, on, amb una mica de sort i de paciència, es poden veure o, si més no, escoltar el cant que fan al capvespre i a la nit. Un cant greu, llarg i amb alt i baixos. L’ enganyapastors també dona nom a la sortida amb sopar final amb què, des de fa molts anys, el grup d’ornitologia del Centre Excursionista de Terrassa (CET) diu adéu a la temporada abans de les vacances. La va tornar a fer el passat dia 22, i, per descomptat, va tornar a veure i escoltar l’enganyapastors.
“Va ser a la carretera de Rellinars, entre els Plans de Ca n’Amat i Can Font de Gaià”, explica Toni Sanllehí, membre del grup. Fou un itinerari d’uns pocs quilòmetres pel nord-oest de Terrassa, el tros de l’Anella Verda més proper als Plans de Ca n’Amat, i força profitós. Els integrants de l'”expedició” van veure i escoltar vinc-i-cinc espècies d’ocells. La llista és al requadre adjunt, i als llecs en ornitologia ens sorprèn que a la nostra ciutat, molt a la vora on vivim, o només caminant una mica, s’hi estan i podem veure i sentir ocells que només els seus noms -falciot negre, gratapalles, mosquiter pàl·lid, trist- ja semblen un poema i els hi donen una càrrega de misteri. Ara que tantes espècies animals són al caire de l’extinció, potser seria preferible conèixer-les, posar-les a la nostra memòria, i ser-ne així conscients que són aquí i les podem perdre, en lloc d’ocupar tant disc dur amb el coneixement de personatges de la cultura de l’entreteniment i l’egocentrisme dels éssers humans.
El canvi climàtic, el nivell de destrucció del medi ambient i el perill de l’extinció massiva d’animals i plantes al món està despertant entre la gent jove un interès per l’ecologia que el grup d’ornitologia del CET ja ha detectat, i pot motivar un tomb i una ampliació de les seves activitats a partir de la tardor. “El setembre elaborarem un document estratègic sobre les futures línies d’acció del grup. La nostra dedicació principal és l’ornitologia, però estem pensant fer coses més d’ecologia i d’educació ambiental. Ja hem fet un curset d’iniciació al cant dels ocells que va anar molt bé.”
Perquè ara mateix hi ha una creixent conscienciació medioambiental entre el jovent (amb Greta Thunberg com a figura emblemàtica contra el canvi climàtic), però a Terrassa no existeix cap grup o entitat que la canalitzi. És un bon moment, doncs, “per pensar-nos la manera de captar més socis. I volem que el CET potenciï més el vessant conservacionista i ecologista, perquè a l’entitat hi ha hagut, crec, un cert buit en l’educació ambiental”.
Un curs d’introducció a l’ornitologia sembla assegurat per la temporada vinent. El grup també vol proposar accions encaminades a demostrar que “a petita escala, cadascú pot fer moltes coses per ajudar a renaturalitzar els espais d’una ciutat”. Es pensa en un taller de caixes-niu, “perquè és un dels problemes que tenen els pardals (i altres espècies d’ocells urbans), que estan en greu regressió perquè a les ciutats no troben llocs per poder fer els seus nius.” També es vol donar a conèixer les plantes anomenades “males herbes”, “que són molt importants per la naturalitat dels espais i les seves espècies animals . Es tracta de naturalitzar, i podem començar per aquí. I si l’ajuntament vol fer un projecte de polígon industrial, mirar-lo. Que es creï consciència ambiental i hi hagi una mica de moguda en aquest sentit”
També es vol potenciar, a partir de l’any vinent, en què es podrà fer amb una aplicació de mòbil (aquest estiu ha estat l’últim que s’ha treballat amb fitxes manuals) la seva participació del “Projecte Orenetes” de l’Institut Català d’Ornitologia. Fa molts anys que el CET col·labora en aquesta iniciativa (oberta a qualsevol persona o col·lectiu, de qualsevol localitat de Catalunya) que proposa la realització, entre el 15 de juny i el 30 de juliol, d’un seguiment dels nius d’oreneta cuablanca. “Terrassa és una de les ciutats en què hem comptabilitzat més nius ocupats els altres anys, i hi ha hagut una continuïtat en la participació en el projecte, i per això, per cert, l’ICO va fer aquí la prova pilot d’aquesta aplicació de mòbil”.
