Per "la seva prolífica i rica trajectòria literària a través d’una obra narrativa de gran rigor conceptual i literari que ha anat plasmant-se en més d’una vintena de llibres, pels quals ha rebut els principals premis del país", traduïda a una dotzena de llengües, i destacant especialment la novel·la "Jo confesso", "un desplegament excel·lent tant de creativitat narrativa com de recursos tècnics que l’han convertit en una obra mestra, aclamada com una gran novel·la europea", el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) va atorgar el Premi Nacional de Cultura (la màxima distinció catalana en l’àmbit cultural), d’aquest any, en l’apartat de literatura, a l’escriptor Jaume Cabré.
L’elogi de Jaume Aulet
La cereminònia de lliurament, presidida pel president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, tingué lloc dijous a la nit, al Teatre L’Artesà del Prat de Llobregat. La interpretació d’una peça de Bach i un solo de violí (instrument que té un gran protagonisme a "Jo confesso") va introduir el moment en què Jaume Cabré rebria el Premi Nacional. Abans que el poeta i president del CoNCA Carles Duarte li posés el guardó a les mans, es projectà un vídeo en què el terrassenc Jaume Aulet, assagista i professor de literatura catalana a la UAB, elogiava la seva obra, subratllant allò que Cabré sempre diu: "Em dedico a escriure perquè m’agrada molt llegir".
En la seva intervenció, i a més a més d’agrair el reconeixement, Cabré va recordar "als representants socials i polítics que són a la presó per fer allò que els hem demanat, i a herois que no tenien previst ser-ho, com ara Tamara Carrasco, Roger Español o Joan BonaNit". I va acabar afegint que "la sort del nostre país és tenir molt bona gent i tossuda de mena".
La FAC amb entitats egarenques
Els Premis Nacionals de Cultura també van reconèixer aquest any l l’editora i traductora Maria Bohigas, la historiadora i gestora cultural Josefina Matamoros, la compositora i intèrpret Clara Peya, l’escultor Josep Ponsatí i la xef Carme Ruscalleda, i les entitats Federació d’Ateneus de Catalunya, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Litterarum Móra d’Ebre · Fira d’espectacles literaris i Museu de Lleida.
De la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) en formen part quatre entitats terrassenques: Amics de les Arts i Joventuts Musicals, el Casal de Sant Pere, l’Ateneu Terrassenc i el Centre Cultural el Social. "Haurien de ser aquí els 180 ateneus que tenim repartits per totes les comarques del nostre país, també a Madrid. 119 municipis on els trobareu. Ateneus que treballen, conserven, actualitzen i difonen la cultura del país", va dir el president de la Federació, Pep Morella, després de rebre el premi de mans de David Albet, músic i vicepresident del CoNCA. La FAC va néixer l’any 1983 per tal de potenciar, facilitar i millorar la tasca de les entitats socioculturals d’arreu de Catalunya.
Record a la Colla de Sabadell
Amb producció de Dagoll Dagom la cerimònia dels Premis Nacionals de Cultural 2019 també va incloure diversos reconeixements motivats per centenaris. El primer, a La Colla de Sabadell, activista agrupació d’intel·lectuals encapçalada per Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols, que van revolucionar el panorama cultural a través de l’humor i la sàtira. Les companyies Dagoll Dagom i Les Impuxibles van interpretar les "Corrandes d’exili", musicades per Lluís Llach.
També hi va haver moments de record pel poeta i artista plàstic Joan Brossa i l’escriptora Teresa Pàmies. Robert G. Alonso i Jordi Cornudella van oferir un número del "Laberint Striptease", darrer espectacle de Brossa. I dels cinquanta anys de la mort de l’actriu Margarida Xirgu, en paraules de l’actor Pep Cruz "una dona que va plantar cara el feixisme, va desafiar les desigualtats i no va cedir mai ni una engruna de la seva llibertat que havia guanyat, o perdut, a pols".
P
