Alguna vegada tots hem tingut una sensació estranya d’haver viscut una situació, això que ens està passant és un "déjà vu", aquest és el punt de partida de l’última obra que dirigeix ??Sergi Belbel i ho fa a la Biblioteca de Catalunya sota el paraigua de la Perla 29. L’obra Això ja ho he viscut és una peça teatral de John Boynton Priestley (1894-1984), un dels dramaturgs anglesos més representats entre les dues guerres mundials. L’obra de Priestley, inspirada en les teories del filòsof irlandès J.W. Dunne, juga amb el concepte del temps, ofereix a l’espectador una reflexió sobre el comportament humà, les conseqüències de les decisions que prenem i la responsabilitat dels seus actes.
J. W. Dunne en el seu llibre "Ningú mor" planteja una regressió infinita de l’existència, l’autor es planteja si existeix el passat, el present i també el futur. El temps apareix com una espiral on els mateixos individus poden passar d’un cercle a un altre. Això ja ho he viscut és una de les tres obres incloses en la trilogia de John Boynton Priestley Time plays, textos en què s’exposen les teories sobre el temps a partir de les idees de Dunne. La trilogia inclou altres dues obres ja conegudes entre els nostres espectadors com El temps i els Conway i Truca un inspector.
La peça juga amb el suspens, un thirller psicològic i la ciència ficció. L’espectador es troba en un hotelet encandador on arriba un científic alemany que arriba a l’hotel per comprovar un experiment amb éssers humans. Carles Martínez és el doctor alemany Görlter, l’estranger, que viu a Anglaterra i anirà construint una obra realista en la qual s’amaguen realitats ocultes. Mescles de somnis, realitats ja viscudes, vides repetides fins a l’ infinit amb petites variacions. Carles Martínez interpreta l’investigador que anota la repetició i intervé per canviar la vida dels personatges.
El petit hotel de muntanya està regentat per Jordi Bonacolocha, un home tranquil, i la seva filla Miriam Alemany, enemiga dels canvis i gelosa protectora del seu fill que estudia al col·legi que dirigeix ??el jove professor Ferrant, Roc Esquius. A aquests personatges se li suma el matrimoni Ormund l’home ric -Lluís Soler- i la seva jove esposa -Sílvia Bel-, un matrimoni condemnat a la destrucció. En l’obra hi ha petites perles de pensament en els diàlegs que manté Carles Martínez amb Lluís Soler.
El dramaturg anglès és el precedent de tot un seguit de dramaturgs que busquen en la ficció un lloc on construir la veritat com li passa a Javier Daulte. La bona ciència ficció connecta amb la realitat del món que coneixem i ens suscita inquietud i desassossec.
La trajectòria de Sergi Belbel és llarga i el seu treball com a director tant en teatres públics com privats és àmpliament coneguda, la seva signatura és sinònim de qualitat, si a aquest fet li sumem un elenc de actors extraordinari i un marc estètic el resultat no pot de cap manera decebre a l’espectador. En arribar a les últimes frases i abandonar el hotelet de muntanya l’espectador ha sentit la tristesa en deixar l’escenari, l’escenari on la felicitat no està en els diners, ni en la joventut, ni en el sexe, sinó en la forma d’entendre l’existència.
