Aquesta és una obra de teatre al ritme d’una road movie, l’acció avança a cop de reflexió sobre la realitat, una jove roba el cotxe al seu pare, puja a un estranger i inicien els dos un viatge que els portarà a conèixer-se millor a ells mateixos i l’altre. Alhora permetrà obrir debats amb l’espectador. Debat sobre els refugiats de les guerres, la producció i venda d’armes dels països rics als pobres, l’auge de l’extrema dreta en el món i els clàssics enfrontaments entre pares i fills.
Helena Tornero (Figueres 1973) va estudiar direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Es va formar com a actriu, clown, cantant i en escriptura teaTral. A les seves esquenes compta amb nombroses obres de teatre.
És una dramaturga catalana que ha portat a la sala Tallers del TNC la seva última obra “El futur”. Es tracta del tercer espectacle pensant en un públic juvenil, després de Youth # 4, de Didier Ruiz i d’Amanda T, d’Âlex Mans, arriba aquest cicle de Teatre per a joves la peça de la dramaturga catalana Helena Tornero. Les funcions del cap de setmana estan obertes a tots els públics, mentre que les funcions de dimecres a divendres són matinals i exclusives per a centres educatius, l’obra és ideal per a cursos de quart d’ESO i batxillerats i té el format i la temàtica perfecte per fer després una teatre fòrum. Són poques les obres que estan dirigides específicament al públic jove en general i en ocasions tenen l’ etiqueta de gènere menor. Sens dubte és un error, perquè si volem saber què està passant avui dia res millor que saber el que pensen els joves, connectar amb els joves ens permet tenir un punt de vista actualitzat sobre la seva forma d’entendre la vida. Que els joves s’acostin als canals de consum de cultura dels adults és tot un encert per part del Teatre Nacional de Catalunya.
Helena Tornero ja havia explorat en obres com “Estiu” que vam poder veure al Cercle Maldà els secrets de les famílies, en aquell cas de tres germanes, en aquest cas que ens ocupa entre un pare que aspira a ser el líder europeu de la dreta i la jove plena de ràbia, els diàlegs entre pare -un brillant David Vert- i filla -una energètica Júlia Genís- es produeixen una sèrie de diàlegs irònics, plens d’humor, emocionals i sentimentals. L’obra es desvia literàriament cap a Hamlet i les reflexió entre pare i fill.
La protagonista de la història Diana (Júlia Genís) es qüestiona la realitat present en què està atrapada, intenta sortir d’aquesta habitació tancada en què viu metafòricament, desconnectada del pare i amb una mare morta. El panorama de la jove és fosc com el del jove emigrant que busca un carnet d’identitat fals per viatjar a Estocolm, David Menéndez encarna Halim, per trobar-se amb la seva promesa, únic eslabó sentimental que li queda a la vida, una vegada que les bombes han detruït la casa natal i mort a tots els seus familiars. El tema dels refugiats serveix a la dramaturga per plantejar qüestions que ara estan en els mitjans de comunicació en plena campanya electoral, a aquest fi serveix el personatge que encarna Ester Cort, Agnetha, la filòsofa que a través dels llibres qüestiona la realitat. Al cap ia la fi, qüestionar la realitat dels polítics és una de les tasques del teatre.
* L’autor és professor del INS Viladecavalls i cofundador i director de la Companyia 8
