Si bé la presentació i l’explicació de la segona oportunitat, donaria més per a un llibre (o més d’un) que per a un article, intentarem exposar les seves principals característiques; no obstant, abans de res, és important saber que està dirigida principalment a les persones físiques (ja siguin empresàries, autònoms o no empresàries) i no tant a les empreses, bàsicament perquè aquestes últimes, ja fa anys que tracten i resolen la seva situació d’insolvència a través de la fórmula legal del concurs de creditors.
Entrant en matèria, potser de forma generalista, podríem definir la segona oportunitat com aquell mecanisme jurídic-normatiu, que permet l’alliberament del deutor de bona fe que no té capacitat per atendre la totalitat dels seus deutes.
Per aconseguir aquest objectiu, aquest deutor ha de passar per una primera fase ‘prejudicial’ coneguda com a Acord Extrajudicial de Pagaments, en la qual, mitjançant un procés de Mediació tutelat per un expert independent conegut com a Mediador Concursal, ha de traslladar una proposta als seus creditors sobre la base de la seva capacitat real de pagament, sabent que la Llei ja considera que està fent un esforç considerable, si aporta mensualment i en un màxim de deu anys, la meitat de la part que li pugui ser legalment embargable de la seva nòmina o ingressos recurrents.
Si aquesta primera fase extrajudicial es tanca sense acord, com passa en la majoria dels casos, cal presentar una sol·licitud de declaració de concurs consecutiu als jutjats competents; a la pràctica, això significa que l’expedient del deutor, ja serà tramitat sota la supervisió d’un jutge i d’un Administrador Concursal. Dins d’aquesta fase de concurs consecutiu, el deutor ha de liquidar tot el seu patrimoni per a satisfer el màxim de crèdits pendents, si bé, sempre que es donessin una sèrie de circumstàncies, podria evitar tant la venda de l’habitatge habitual, com d’aquells béns necessaris per al desenvolupament de la seva activitat professional (com per exemple la furgoneta d’un repartidor autònom).
Finalment, i abans de la conclusió d’aquesta fase de concurs consecutiu, el deutor, a través del seu advocat, sol·licitarà al Jutjat el què coneixem com a ‘Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet’, o en definitiva, dit d’una manera més col·loquial, demanarà que li concedeixin ‘el perdó dels deutes’.
Arribats a aquest punt, cal tenir present que quan el legislador pensa i confecciona el procediment de segona oportunitat, només pretén que se’n puguin beneficiar aquelles persones considerades de bona fe, i en aquest sentit, la Llei Concursal disposa que aquesta persona, necessàriament haurà de complir una sèrie de requisits per tal de demostrar que el sobre-endeutament que ha patit no s’ha generat per actuacions poc ètiques o fraudulentes.
De totes maneres, i al marge (o malgrat) de la reforma de Llei que aviat entrarà en vigor, és innegable que es tracta d’un procediment que busca acabar amb el paradigma que antigament ens deia que el deutor havia de morir amb els seus deutes, ja que tal i com recull l’exposició de motius de la mateixa Llei de Segona Oportunitat, “hem d’aconseguir que una persona física, tot i haver tingut un naufragi econòmic empresarial o personal, tingui la possibilitat d’encarrilar novament la seva vida i fins i tot d’arriscar-se a prendre noves iniciatives, sense haver d’arrossegar indefinidament una llosa de deute que mai no podrà satisfer”, i, amb això, acabar amb l’estigma del fracàs i aconseguir que la gent tingui dret a una veritable segona oportunitat.
Assemp Bcn Asesoría / Gestoría Empresarial S L
Carrer de Galileu, 177, 08224 Terrassa, Barcelona | 937 33 26 14 | assempbcn.com
