Armeria La Perdiz 1975 – 2025
Les persones que van viure per la zona en aquells temps, recordaran perfectament els comerços que llavors despuntaven, entre ells aquesta armeria amb nom d’au. La foto més antiga de les dues que surten en aquesta edició, que és de 1975, any en què Papua Nova Guinea es va independitzar d’Austràlia, ens mostra la Armería La Perdiz que, com es pot llegir, venia armes, cartutxos i accessoris, per al món del tir, la caça i la pesca.
Fotos: Francino – Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Eren temps d’adrogueries d’aquelles de barri, botigues petites que tenien gairebé de tot i força, però sobretot articles del sector alimentari. Estaven en locals que tenien l’habitatge a sobre o al costat i, per això, les persones que les regentaven també eren part del veïnat.
A aquesta part del carrer d’Arquimedes, entre els carrers del Comte de Borrell i d’Antoninus Pius, hi havia altres establiments com l’Anita, Ca la Turu o la Llibreria Martínez, per esmentar-ne algunes de les més rellevants de l’època. Qui va ser client d’alguna d’elles, segur que recordarà alguna anècdota o més d’una.
Aquella familiaritat, cal admetre-ho, ha canviat bastant, encara que el comerç de proximitat, com s’anomena ara, té representants escampats per la ciutat. Ja no n’hi ha tants com abans, és cert, però sempre resten vestigis i botigues que sobreviuen a l’arribada d’altres maneres de vendre els productes.
A la ubicació
L’armeria que protagonitza avui aquest espai ja no hi és a la ubicació de llavors. Es pot comprovar veient el local tancat a la fotografia actual. Si es busca per internet, apareix una amb el mateix nom, que també ofereix articles de tir, caça i pesca. Els aficionats a aquestes disciplines sabran si és similar a la botiga.
Els temps canvien i també canvien de lloc els comerços o, sovint, també acaben desapareixent. És un fet que va passant i que no ha de sorprendre. Si féssim inventari, veuríem quants han acabat tancant.
