Seu d’Ègara – Parc de Vallparadís 1976 – 2025
Cada ciutat o població sent l’orgull del seu patrimoni a tots els nivells, cultural, arquitectònic, esportiu i, fins i tot, social. Passa aquí amb una sèrie d’edificis amb molta història al darrere i, segurament, si es fessin enquestes, costaria determinar quina de les moltes construccions amb rang de Terrassa és la que fa brollar més tones d’orgull a la seva ciutadania.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Uma Jareño
És indubtable que una seria la Seu d’Ègara, que fa uns anys tothom mencionava com les esglésies de Sant Pere. És un emblema de la localitat i, com a tal, té una importància molt alta. Ara la veiem diferent, com es comprova a la imatge actual. Fa uns anys, concretament a la dècada dels anys setanta, estava envoltada de trets més propers a la naturalesa, si bé estava tot una mica més desordenat.
A la imatge més vella de les dues que apareixen avui, els aficionats al cinema veuran, molt possiblement, escenes de pel·lícules com “El nom de la rosa”, per exemple. És un paisatge que sembla remuntar-se a segles anteriors.
La majoria de detalls
A la instantània de 2025, la cosa canvia radicalment. Han desaparegut la majoria dels detalls relacionats amb la natura i es veu una nova construcció com són les d’ara. Contrasta, és obvi, amb la senectut de l’edifici que encara es pot contemplar a dalt, a la part de la dreta de la fotografia.
En anteriors entregues d’aquesta secció, hem pogut observar particularitats de la Seu d’Ègara, si bé tampoc és la que més ha aparegut aquí. Això va com va i toca quan toca.
