Plaça de l’Exili 1997 – 2025
Fins fa tot just un parell de dies, aquesta plaça estava dedicada a Joan Miró. Ara, ens haurem d’acostumar a la seva nova denominació, la plaça de l’Exili. Sota el nom, en el cartell hi resa “En memòria de les persones que han hagut d’abandonar de manera forçosa el seu país, per raons de persecució política”. El detall més rellevant en la comparació entre les dues imatges d’aquesta ubicació és que, a la més antiga, els arbres es poden veure ben formosos, amb un grapat de fulles. En l’actual, estan pelats. També apareixen unes persones que ben bé podrien estar dins d’aquest homenatge a les persones que van haver de marxar del seu país.
Fotos: Ricard Domènech – Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Conversen sobre les seves coses, amb gest seriós, com si algú els hagués etzibat alguna frase imperativa amb molt poca gràcia, com “tu, calla” o “no molestis”. Fabular pot ser divertit i, per exemple, ens podríem imaginar que, els infants que apareixen en el primer pla de la instantània del passat, que és de 1997, any de la inauguració del Museu Guggenheim a Bilbao, miraven a càmera perquè tenien ganes de sortir al diari o perquè coneixien al fotògraf.
Molt comú
En els nostres dies, no és un fet molt comú el canvi de nom d’un carrer, una plaça o una avinguda. És més corrent quan hi ha canvis de règims polítics, sobretot si han sigut tirànics. El que mana sol fer homenatges als seus, no ha d’estranyar.
Hi ha casos, tanmateix, que són per llogar-hi cadires. No deu ser fàcil, no obstant això, escollir entre els milers de noms que es poden posar.
