Avinguda de Béjar (1982-2024)
De tant en tant, es pot gaudir en aquesta secció de dues fotografies que escenifiquen la mateixa ubicació, però que no s’assemblen de res. Són les que promouen la confusió i, a vegades, fins i tot la negació, perquè hi ha records que no lliguen o que queden difuminats pel pas del temps. Les dues imatges que apareixen en l’edició d’avui es podrien incloure en aquesta relació, ja que, comparant-les, no tenen res a veure l’una amb l’altra.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano
No és cap novetat, perquè ja ha passat amb anterioritat, però és millor avisar per evitar contradiccions o equívocs que val més la pena passar per alt i obviar-los. Les dues instantànies ens ensenyen l’avinguda de Béjar. La més antiga, que és de 1982, any del Naranjito, quan encara tot estava en bolquers: I l’actual, la de fa poques setmanes, ens mostra l’enclavament tal com es pot veure en aquests moments.
La pancarta feta amb un llençol i escrita de manera poc acadèmica, és, senzillament, genial. No només pel que expressa, preguntant d’una manera singular, si algú vol treballar, si no també per l’autoria, la vocalia d’aturats de la Federació d’Associació de Veïns de Terrassa (FAVT).
Certa activitat
En l’escena d’aquesta foto més vella, veiem certa activitat, exceptuant la persona de la part esquerra i de la motocicleta que, com és obvi, està parada. Vol dir això que els que havien anat a aquest punt, hi anaven per feina, no pas a fer l’enze. Era per això que els demanaven, per pencar i, com es veu, ho feien.
