Plaça Vella 1979
A la imatge de fa més temps, que és del 1979, any que és el títol d’una cançó del grup The Smashing Pumpkins, inclosa en l’àlbum “Mellon Collie and the Infinite Sadness”, va quedar immortalitzada una exposició de fotògrafs locals. Una mostra que podem qualificar de molt modesta, si ens fixem com estan exposades les instantànies. També cal recordar que eren altres èpoques i, sovint, les comparacions en aquest context, no són del tot justes.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Uma Jareño
A la Plaça Vella, enclavament de la localitat al qual aquesta secció para dia per altre i dos arreu, l’escenari no és mateix, com es pot observar en la foto actual, feta fa molt poc. L’estanc i la farmàcia encara hi són, però ja no hi és l’oficina de FECSA. Aquestes coses varien amb els anys i locals de tota la vida romanen sense moure’s mentre que altres són substituïts per nous establiments. Llei de vida, per dir algun tòpic.
Tòpics que, la veritat, fan una mica de ràbia, perquè acaben sent part de converses plenes de tòpics. Tòpics com parlar de la climatologia, dels preus o de les ganes de vacances.
Aquesta ciutat
De fotògrafs de qualitat, aquesta ciutat n’ha donat i encara n’anirà donant, esperem. Una exposició de fotografies elaborades per professionals o aficionats locals sempre serà una notícia excel·lent. Noms que molts recordaran i que no han de caure en l’oblit.
És com fer una relació de pintors, escultors, músics, artistes o escriptors, que és molt possible que, al final, te n’acabis deixant algun. Per aquest motiu, és millor fer-ho de pensament.
