Avinguda de Jaume I (1976-2024)
Així, tal com es pot comprovar a la instantània més vella de les dues d’avui, era l’avinguda de Jaume I. No és que li manqués una mica de revestiment, no. Faltava tot un món per adequar-la i que s’assemblés al paisatge que es pot revisar a la fotografia d’ara. És en aquestes comparacions on es pot tenir una noció més diàfana de com era un lloc i de com és en l’actualitat. No falla, és la millor manera de fer-se una idea aproximada de com era tot en temps pretèrits. La visió de l’avinguda de 2024 no ajuda a fer conjectures.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Uma Jareño
Una excavadora, treballadors amb el seu casc corresponent, les habituals tanques per evitar que algú caigués i altres objectes són els clàssics de quan es fan obres o, si més no, de quan es feien llavors. Segur que, en molts sentits, fins i tot aquesta rutina ha experimentat certa evolució cap a pràctiques molt més operatives.
Entrar en el detall fàcil del vehicle que es veu gairebé en primer pla, potser ja no és tan interessant, tenint en compte que n’hi ha molts de més atractius, com els que ja s’han esmentat i que tenen relació amb els treballs que es duien a terme, i amb els seus protagonistes indiscutibles arremangant-se perquè tot estès a punt de solfa.
De la ciutat
Aquesta avinguda frega els 2.000 metres de longitud. No és pas la més llarga de la ciutat, però déu-n’hi-do. Altres, com la de l’Abat Marcet, són molt més llarguerudes, encara que això no la desmereix, en absolut. Poder veure com era fa uns anys, encara amb tot per fer, és força encisador.
