Parc de Sant Jordi (1977-2024)
És l’emblema del parc de Sant Jordi o, si més no, l’edifici principal del recinte, amb permís de la resta. És, a la vegada, un orgull de la ciutat, ja que, de construccions com aquestes, no se’n troben a cada localitat. Va ser la seu del Conservatori i ara acull l’Oficina de Turisme. Antigament, havia fet altres funcions, com la de fàbrica, fins que l’industrial egarenc Josep Freixa i Argemí, va prendre una decisió, i va fer que aquelles quatre parets (i tot el que conté) es convertís en la seva residència familiar.
Fotos: Miquel Mundet/Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano
Lluís Muncunill, nom que no hauria de ser desconegut per a la ciutadania, va ser l’arquitecte encarregat d’aquesta transformació. Aquest edifici, que apareix a les dues imatges que es poden observar en aquesta edició, no pot deixar indiferent a ningú. Se l’ha batejat amb molts epítets, si bé el que ha fet més fortuna és el de “joia del Modernisme”, moviment que a la ciutat va deixar molts exemples.
Si ens fixem en la instantània del passat, que és de 1977, any del naixement de l’artista visual navarresa Greta Alfaro, veurem la part de la porta principal, amb el porxo que la protegeix. Es veu, cal admetre-ho, una mica brut tot plegat, totalment al contrari de la foto actual, on tot es veu ben net i arreglat.
Rodes de premsa
No només es fa servir com a oficines, també s’hi fan algunes trobades concretes i també rodes de premsa, algunes en l’interior i altres a fora, depenent de l’època de l’any. Es va construir l’any 1899, i la seva reforma va comprendre els anys 1907 i 1914. Muncunill, autor d’una pila d’edificis que encara es poden veure per tota la ciutat, es va coronar amb aquesta construcció, és innegable.
És un edifici que es pot visitar, però no només per als que vinguin de fora. És molt probable que un gran nombre de terrassencs i terrassenques, encara no l’hagin trepitjat. Cal, doncs, reparar-ho i, com més aviat millor, anar-hi per contemplar-la.
