Rambla d’Ègara (1980-2024)
Si fa un parell de dies, era una discoteca la protagonista de la pancarta reivindicativa dels veïns, en negatiu, com era d’esperar, en aquesta oportunitat, el blanc de les protestes era un bingo que, com la majoria de gent sap, és un joc d’atzar, podríem dir-ne, més professional que el Quinto, però una mica amb les mateixes característiques quant al sistema i desenvolupament. En el bingo no es contesten els números que van sortint, ni Nadal, ni agafa’l, ni el meu cap, ni parella de dosos, ni pelat l’avi. És més seriós. Molt més.
Fotos: Diari de Terrassa i Uma Jareño
A la imatge del passat, que és de 1980, l’any de la invenció del pegat de nicotina com a ajuda per deixar de fumar, veiem veïnat penjant la pancarta, en plena rambla d’Ègara. És la primera vegada en aquesta sèrie de cinc moments amb pancartes reivindicatives que ho veiem. No són molts representants dels veïns molestos, però n’hi ha, que és el que diferencia aquesta instantània de les que han anat desfilant per aquí aquesta setmana, reclamant en contra d’una discoteca, demanant que no es retallés un estatut, que no passessin autobusos per un carrer o que no es compressin joguines bèl·liques.
Educació i respecte
Un seguit de protestes, sempre amb educació i respecte que, podem dir-ho ara, no sempre es van aconseguir. Res a dir, perquè a la vida no sempre s’assoleixen els objectius. Prop d’on hi havia el Vapor Aymerich, Amat i Jover, es volia situar un bingo, com en les altres ubicacions s’hi volien altres coses. Si es reclama com cal, a vegades s’obté el premi.
