Grups de Guadalhorce (1998-2024)
El barri de Guadalhorce porta records de camp de futbol de terra, alguna cervesa després dels partits i també algun entrepà a mig matí, quan hi havia l’hora d’esbarjo a l’institut més proper. S’inicia amb les fotos que apareixen avui a aquesta secció una sèrie dedicada a aquest grup d’habitatges que té vida i personalitat pròpia. La imatge més vella, que és de 1998, any de la celebració dels Jocs Olímpics d’hivern a la localitat japonesa de Nagano, té moltes similituds amb l’actual i podríem dir que la coloració de les dues, seria possiblement la diferència que ressalta més.
Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano
Per al bloc de pisos que podem observar, entre l’avinguda de Santa Eulàlia i la de les Glòries Catalanes, sembla que el temps no ha passat i, veient les dues instantànies, els detalls que les diferencien són mínims o si més no, d’aquesta manera es plasma en totes dues. Els tendals de color verd, continuen sent de color verd, com si els anys no haguessin circulat, un per un, entre les dues fotografies. I n’han passat un munt, en concret 26, que ja són anys.
Records inesborrables
Els records del pas per aquest barri són inesborrables, en especial dels partits de futbol, amb l’Emilio d’entrenador, el Paquito sent un mur a la defensa, el Pana, que podia jugar de tot, la classe del Miguelín o el Dela fent gols tot i jugar de lliure.
Actualment, ja no hi ha molts dels equips que jugaven i han quedat en la memòria dels que jugaven o dels que anaven a veure els partits. Eren altres èpoques, amb moltes menys distraccions que no pas ara.
