Antiga seu de Caixa de Terrassa (1983-2024)
Hem vist circular per aquest espai edificis que eren una oficina bancària passar a ser comerços convencionals o a l’inrevés, comerços convencionals o d’altres funcions que, finalment, han acabat convertint-se en una oficina del sector bancari. No podríem assegurar que hi ha una relació entre les dues possibilitats, però sí que ha passat moltes vegades a la ciutat, aquesta conversió cap als dos sentits. Possiblement, alguns estudiosos d’aquests afers ens podrien il·lustrar més acuradament sobre aquesta temàtica, si és que a algú li interessa la temàtica o si, en veritat, hi ha estudiosos que s’hi dediquen. Per si de cas, ens permetrem dubtar de totes les opcions.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Lluís Clotet
Tantes paraules per introduir el cas d’una important seu d’una caixa, ja desapareguda, la de Terrassa, que en l’actualitat és la d’un supermercat. Del banc als queviures o dels diners a la gran botiga, que podria ser el títol d’una novel·la o, potser millor, el d’un documental que versaria sobre aquests canvis en el món del comerç relacionats amb els canvis en el món financer.
Fons d’inversió
Com sigui, la realitat és que on es treballava amb diners, fons d’inversió o plans d’estalvi, ara es venen fuets, hamburgueses o pomes. No deixa de ser un gran salt entre sectors o branques. Tots dos han canviat i els bancs ja no s’assemblen gens a com els vam conèixer, per exemple, en la dècada dels vuitanta. També han variat i evolucionat els establiments d’alimentació, encara que hi ha factors inamovibles, com haver de pesar la fruita.
