Escola d’Enginyers (III) (1993-2024)
Acaba avui aquesta sèrie dedicada a l’Escola Industrial (per unificar denominacions) amb el vestíbul de l’edifici principal. Des del primer pis i, més en concret, davant de la sala d’actes, és la perspectiva dels fotògrafs per immortalitzar aquesta escena. La més vella, que és de 1993, any de la mort de l’actor austríac William Berger, en rigorós blanc i negre i, l’actual, en color.
Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano
La barana de l’extensa escala que apareix a les dues instantànies continua al seu lloc, amb el seu dibuix característic, com si fos una mena de clip d’aquells que es fan servir per agrupar papers o documents. La làmpada a sota, en ple vestíbul, que a la foto del passat queda difuminada, també roman a la seva ubicació original.
Són dos elements que lliguen passat, present i futur perquè s’endevina que seran imperibles i que a ningú li passarà pel cap de substituir-los per altres, mentre no es facin malbé. Són detalls de què fan que aquests objectes es consideri que tenen pòsit.
El gran quadre
També continuen en el mateix enclavament el gran quadre que hi ha a la part dreta del vestíbul i els bancs que, muts i discrets, no expliquen encara tot el que han viscut en tots aquests anys d’existència. Per sort o per desgràcia, no poden parlar, perquè de ser així, podrien narrar anècdotes que ningú s’esperaria. Aquesta és la realitat, que moltes de les peces que es troben en els interiors dels edificis han sigut testimonis de mil i una anècdotes. Són els figurants de pel·lícules viscudes a totes les èpoques.
