Carrer de la Goleta (1998-2024)
Els carrers curts com el de la Goleta, encara que no ho sembli, donen molt de joc per a aquesta secció. Podria ser per molts motius o per pocs o per només un, però no és fàcil d’esbrinar-ho. El cas és que un carrer petit, tot i que ofereix menys que els que són grans, té els seus al·licients en el moment d’escriure detalls o curiositats. No cal, tampoc, aprofundir en els motius. És el que és i poca cosa a afegir.
Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Lluís Clotet
Encara resten algunes línies per arribar al final d’aquest article i, per tant, sí que és necessari afegir algunes notes més, no fos cas que quedés un tros en blanc que, en aquesta oportunitat, no seria per allò dels “follets de la impremta”, una mena de frase popular en el sector, per dir que hi havia algun error en una publicació.
El carrer, tal com es veu en la imatge més vella, que és de 1998, any de la mort de Carl Wilson, guitarrista del grup The Beach Boys, continua amb la mateixa posada en escena, amb una pujada pronunciada si la persona ve de la rambla d’Ègara, i una baixada també considerable si es ve del raval de Montserrat.
Per a vianants
El paviment, i es pot visionar a la fotografia actual, és l’indicat per a les zones per a vianants, encara que, per anar al pàrquing o sortir-ne, hi poden circular vehicles. Han canviat moltes coses, com els comerços, que n’hi ha, tot i que el carrer no és una avinguda. No hi ha el semàfor que avisava als cotxes que, en aquells temps, baixaven. El nom, això sí, es manté, possiblement per sempre. Que així sigui.
