Carrer de Miquel Vives 1996 – 2024
Tercera entrega d’una sèrie que no era tal sèrie, però que ens ha mostrat imatges diverses en una zona molt concreta. En aquest cas, però, s’ha fugit una mica de la rambla de Sant Nebridi, protagonista en les anteriors dues edicions, per centrar la història en el carrer de Miquel Vives que, com sabran els lectors d’aquest rotatiu, perquè se’n va parlar d’ell fa molt poc, era un filàntrop apassionat del món de l’espiritisme.
Fotos: Cristóbal Castro – Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano
En aquesta ocasió, tanmateix, no s’aprofundirà en la seva obra i miracles, si n’hi va haver. La fotografia més antiga, que és de 1996, any de la mort del corredor basc conegut com a Chiquito de Arruiz, res a veure amb el de la Calzada, és un exemple més de com era una localització de la ciutat abans que passés per l’estilista, és a dir, que unes obres procedissin a la seva remodelació i, en moltes oportunitats, al seu creixement.
Aquesta part de la població, lligada sense remei a la universitat, necessitava aquests canvis, ampliar els equipaments per poder aportar i oferir més serveis als estudiants i, també, als seus veïns.
Punt neuràlgic
Els edificis que es veuen al fons són els de l’Escola d’Enginyers, un dels punts neuràlgics quan hi ha curs acadèmic, i per on han passat milers i milers d’estudiants. No s’entén la ciutat sense aquest centre universitari, ja que acumula molta de la seva història.
No es pot negar aquesta evidència i, per tant, per aquest motiu calia adequar tot el que l’envolta per convertir-ho tot en més amable i més còmode. Era imprescindible. Del tot.
