Seu d’Ègara (1980-2024)
Fa uns anys, s’assegurava que aquesta església que forma part del conjunt de la Seu d’Ègara era un baptisteri. És la de Sant Miquel, la que està situada en el centre de les altres dues, la de Sant Pere i la de Santa Maria i que es considera com la més singular del grup, en especial per la seva arquitectura. A la pàgina web de la Seu d’Ègara, s’escriu que “es tracta d’una capella cementirial destinada a l’enterrament i la litúrgia dels difunts” i s’afegeix que aquesta església “estava dedicada en origen a Sant Vicenç màrtir”.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano
No seria la primera vegada que una entitat, un edifici o el que sigui canvia de nom, si bé, en aquest cas, es parla de dedicació a un sant, res més. Es pot dedicar una església a un sant, però posar-li el nom d’un altre? El cas és que es denomina així i no hi ha retop.
Cal reconèixer, tanmateix, que aquesta no és la principal qüestió. Si ens fixem en la imatge del passat, que és de 1980, any de la publicació de “Duke”, disc de la formació britànica Genesis, es veu com unes persones, concretament quatre, s’han enfilat o s’estan enfilant al sostre d’aquesta construcció. En aquell temps, s’estava restaurant l’edifici i, aquest motiu i cap altre, justificava aquesta ascensió.
Com és previsible, les construccions antigues necessiten, a voltes, alguna reparació. Passa ara amb altres elements que, no tenen res a veure, però poden ser un exemple d’objectes o articles antics que necessiten passar per algun procés reparador. Ho veiem amb pel·lícules o discos, que es remasteritzen per millorar les seves prestacions.
Tot net i polit
El conjunt monumental de la Seu d’Ègara és una joia de la ciutat i, com a tal, si s’ha de deixar tot net i polit, doncs mans a l’obra i avall que fa baixada. És una obligació dels que manen procurar per la conservació del patrimoni ciutadà. No es pot deixar-ho tot a la improvisació. I si un dels edificis nota mancances, s’ha de posar fil a l’agulla.
