Ahir i Avui

La dona d’ulleres fosques i botes altes

Plaça de Catalunya (1975-2024)

Per a moltes persones que, en aquests precisos instants, tinguin la seva vista clavada a la imatge del passat que surt en aquesta edició, va aquest avís: Sí, és el que ara és la plaça de Catalunya de la nostra ciutat, encara que pugui semblar un engany. És el mateix lloc que es pot visionar a la instantània actual, però, lògicament, molt canviat o, per ser més acurats, radicalment canviat. L’edifici que es veu a la part de darrere de les dues fotos és una mica el que marca i el que ens fa veure clarament que són la mateixa ubicació, si bé amb molts anys de diferència i, a la vegada, amb moltes variacions.

Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano

La munió de persones que s’apleguen a l’escena que podem contemplar a la foto més antiga, que és de l’any 1975, podrien ser els d’un col·legi que ha sortit d’excursió i ha fet la típica parada per fer un mos, jugar una mica i continuar la ruta programada. Hi ha més personal infantil que no pas adult, si bé una dona amb ulleres fosques i botes altes al centre del paisatge trenca una mica amb aquesta possibilitat. No sembla pas una docent de les que acompanyen a l’alumnat.

Portes de l’escola

Més aviat, sembla una mare o una iaia que va a les portes de l’escola a buscar els fills o els nets, amb el berenar a punt i, si s’escau, amb la bossa per anar a fer esport com a extraescolar. O també amb una mica de roba d’abrigar, perquè la tarda s’ha complicat i, tot i que feia sol, ara fa fresca. És un tema bastant recurrent, la decisió parental o dels avis, unilateral, sobre si la canalla patirà fred o calor. Què sabeu, vosaltres?

To Top