Carretera de Montcada (1985-2024)
Poder veure aquesta carretera, la de Montcada, tal com la podem observar a la instantània del passat, és gairebé una benedicció. Buida, desèrtica més aviat, sense res de res, ni vianants, ni gossos amb els seus amos passejant, ni vehicles, motos sorolloses o autobusos de línia fent el seu circuit habitual. El no-res més profund i simptomàtic exposat en una foto de 1985, any del naixement del futbolista suïs Philippe Senderos.
Fotos: Ricard Domènech/Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano
És una via de les llargues de la ciutat que acostuma a estar farcida de tot i força, persones, animals i cotxes, motocicletes i altres representants del sector. Un exponent molt evident de tot el que representen les grans urbs, amb tot una sèrie de complements que sempre tenen relació directa amb l’ampul·lositat de l’abundància de tot, de gent, de vehicles i de la resta que no cal enumerar. Hi són i també sumen.
Veure aquesta carretera en aquest estat sobtarà a molts dels lectors. No és fàcil aconseguir-la i, per tant, l’autor de la imatge té el seu mèrit. Va trobar el moment i l’hora ideal per a deixar per a la història aquesta fotografia que ofereix poc, però que diu molt.
Entorn favorable
No sempre és favorable l’entorn i, aquí, trenquem una llança a favor dels professionals de la càmera, que no sempre troben la imatge que busquen, però la busquen, que té el seu què. Encara que sembli que tot és prémer el botó i prou, cal estar en el moment oportú i saber prémer el botó. I és que, de botons, no tothom hi entén, està clar.
