Avinguda de Barcelona (1975-2024)
La transformació del paisatge urbà, entre la dècada dels setanta (més o menys) i l’actualitat, es podria dir que és un dels leitmotivs d’aquesta secció, per no assegurar que és la seva raó de ser. Comprovar com era una part de la població i com és ara. Endevinar com era una zona en temps pretèrits. Confirmar que allà hi havia tal element i ara no hi és, o observar algú que surt a la imatge i que coneixíem. És un exercici que molts consideraran absurd, però molts d’altres el veuran enriquidor i que aporta molt en l’aspecte emocional.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano
Aquestes dues instantànies que apareixen avui ens mostren l’avinguda de Barcelona quan arriba a la part de la carretera de Montcada. A la fotografia més antiga, que és de quan es va morir el pollastre, l’ordre és molt diferent, si és que, en realitat, podem assegurar que hi ha ordre en aquest escenari en blanc i negre.
La postal que es pot visionar ja en colors, ensenya un panorama més recollit, amb una certa uniformitat, tot i que a la de 1975, la percepció d’antiguitat ens fa pensar que tot sembla molt més caòtic..
Per aquest tros
El nombre de vehicles que passa per aquest tros és incomptable i, cal admetre-ho, tot està preparat per al seu gaudi, en detriment de les persones, en aquest cas vianants, que han d’esperar que la circulació els deixi passar sense cap mena de complicació.
Aquesta avinguda, de sempre, ha semblat molt més llarga del que, al final, acaba sent. Però, com totes, fa les seves funcions. Tot està apamat.
