La Rasa – Plaça Didó 1982
Aquesta nau allargada que es veu a la fotografia més antiga, que és de 1982, any del Naranjito, està molt encertada en l’esperit d’aquesta secció, de visionar trossos de la ciutat que han canviat. En aquest cas, el canvi és majúscul i es pot afirmar que, de les parets que es poden contemplar a la instantània de fa més temps, no queden ni les engrunes, o gairebé res.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano
L’empresa que havia dedicat els seus esforços al tèxtil en aquestes parets es deia Catex i l’Ajuntament de llavors va comprar-la quan ja havia posat punt final a les seves activitats industrials per construir més tard uns 5.000 metres quadrats per a equipaments.
Gran part de la nau va anar a parar a terra i va donar pas a la plaça de Didó, mentre que es van deixar en peu la part destinada als tints, que es reconvertiria en sala d’exposicions. L’edifici que fa cantonada amb el carrer de Gaudí, arreglat posteriorment, va quedar dempeus fins als nostres dies.
A una plaça
No és l’única nau industrial que ha donat pas a una plaça o a una altra forma a la ciutat. Va ser una acció recurrent, la de recuperar antigues fàbriques per convertir-les en ubicacions per a la ciutadania. Una idea de final feliç, si bé, segurament, hi hauria qui no estaria d’acord, però allò del patrimoni i la necessitat de conservar-lo.
El que va quedar de tot plegat és aquesta mena d’incursió que acull alguna terrassa de bar i també un espai on es poden celebrar actes i activitats de tota mena. No està malament.
