Carrer de Pi i Margall (1978-2024)
Hi ha un mot que, antigament, s’emprava molt més que no pas en l’actualitat. Si més no aquesta és la percepció. És la paraula “descampat” que, segons la definició acadèmia, seria un “solar sense construir en un nucli urbà” o bé, un “terreny sense conreu dins una població o als afores”. A més, com a sinònims, trobaríem altres vocables com “parcel·la”, “pati” o “predi”, que s’afegirien a les anteriors.
Fotos: Miquel Mundet/Arxiu Diari de Terrassa i Eric Serrano
Continuant amb les percepcions, descampat, aparentment, té connotacions despectives. Li passa una mica el mateix a solar, mentre que parcel·la denota negoci. Terreny seria el mot més estàndard i, a la vegada, el més neutre o ambigu.
Tota aquesta diatriba, més aviat assossegada i freda, té relació directa amb la imatge del passat de les dues que apareixen en aquesta edició de la secció. Veiem això, un solar o un descampat, amb pràcticament res. Pedres i terra i alguns galifardeus que, previsiblement, estaven preparant de les seves, entre xut i xut a una pilota.
Característiques
La realitat de tot plegat és que, comparant les dues instantànies, es comprova que el solar, descampat o parcel·la manté una de les seves característiques principals, i és que continua buit, sense cap edifici nou ni res de res. Durant un temps, hi aparcaren multitud de vehicles. Ara, ja no és possible.
Popularment, molta gent li deia el “campillo”. Era, a més, el camp antic on jugava el Terrassa FC, en els temps en què el carrer era el de l’”Obispo Irurita”. Jugar a pilota a aquest tros, ara, seria tota una aventura.
